Resultats de la cerca

La capital és Skien

La capital és Trondheim

La capital és Leikanger 2 836 h 1985

La capital és Aracaju 293 285 h 1980 És un dels estats més petits del Brasil, però un dels més densament poblats 57,2 h/km 2 est 1984 D’E a W hom hi distingeix tres regions fisiogràfiques la costanera, la central, constituïda per una plana, i l’occidental, de terrenys més elevats formant part de l’escut paleozoic brasiler El riu més important és el San Francisco, molt utilitzat per a la navegació i del qual són tributaris els rius més importants de l’estat El clima és humit a la zona marítima i més sec cap a les regions de l’interior La principal activitat econòmica és l’agricultura cotó,…

La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…

La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…

La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi viu el grup més nombrós d…

La capital és Porto Velho 226 198 h 1996 Fisiogràficament forma part, al N, de l’Amazònia, i a l’E, de l’escut paleozoic brasiler Clima càlid i humit a l’Amazònia La població, molt escassa 5,6 h/km 2 est 1995, es concentra a les vores dels rius Madeira i Guaporé Produeix cautxú, arròs, canya de sucre i plàtans Des de mitjan anys setanta el govern brasiler promou la colonització d’aquest estat amb l’establiment d’explotacions agrícoles i mineres or, cosa que n'ha duplicat la població en vint anys i ha comportat una intensa desforestació que amenaça la supervivència de la població ameríndia…

La capital és Teresina Ocupa la part est de la conca del Parnaíba Des de l’estreta franja litoral el terreny s’alça en terrasses vers l’altiplà interior, més sec i àrid que el litoral La vegetació és de caatinga i algunes clapes de bosc tropical Poc poblada 10,7 h/km 2 est 1995, una quarta part s’agrupa a les ciutats les més importants són Teresina i Parnaíba, port principal Conreus de cotó i, on és possible el regadiu, arròs i canya de sucre Ramaderia extensiva d’ovelles i cabres Energia hidroelèctrica a Esperantina i Cachoeira Dourada al riu Parnaíba

La capital és Recife Limita al nord amb els estats de Paraíba i Ceará, a l’est amb l’oceà Atlàntic, al sud amb l’estat de Bahia i a l’oest amb aquest últim i el de Piauí Forma part, a l’oest, de l’escut paleozoic brasiler El sistema orogràfic consisteix en ramificacions de la serralada que forma el vessant septentrional de la conca del riu San Francisco, el més important El territori comprèn una faixa costanera de 200 km de llarg Matta, un altiplà interior Sertão i entre ambdues àrees una zona intermèdia de terrasses i costes Caatinga En les regions no costaneres el relleu ha format les…