Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Valònia
Divisió administrativa
Regió federal de Bèlgica.
La capital és Namur Comprèn les províncies d’Hainaut, Lieja, Luxemburg, Namur i la part meridional del Brabant Brabant Való Correspon als territoris de la meitat meridional de Bèlgica, de parla majoritàriament valona való o francòfona per oposició a la flamenca Fou creada amb la reforma constitucional del 1993, que establia per a Bèlgica un règim politicoadministratiu de tipus federal
Holanda
Divisió administrativa
Regió occidental dels Països Baixos, dividida en dues províncies: Holanda Septentrional i Holanda Meridional.
Situada sota el nivell del mar, és protegida per unes barreres naturals de dunes i per una sèrie de dics És una regió eminentment agrícola i productiva, gràcies a la xarxa de canals d’irrigació Antic territori dels bataus, dominat successivament per frisis i francs fou llavors que hi penetrà el cristianisme, per obra de sant Wilibrord, hom considera que la dinastia holandesa fou fundada pel comte frisi Dirk I segle X, els successors del qual tractaren d’expandir-se Al segle XIII Guillem II, comte d’Holanda, assolí el títol d’emperador germànic 1254-56 i promogué la regió, que més tard sotmeté…
Acaia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a Macedònia 15 dC i Claudi en feu una província…
Namur

Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Baviera
La ciutat de Würzburg, a la riba dreta del riu Main, al land alemany de Baviera
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, limitat al N per Turíngia, a l’E per Txèquia, al SE i al S per Àustria, a l’W per Baden-Württemberg i al NE per Hessen; la capital és Múnic.
La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…