Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Limburg

Paisatge de Limburg
©Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província del S dels Països Baixos, regada pels rius Mosa, Geul, Gulp i Roer.
La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert
Friburg
Divisió administrativa
Cantó de l’est de Suïssa.
La capital és Friburg El relleu és muntanyós al SE, format pels contraforts septentrionals dels Alps Bernesos, on la ramaderia de bovins, orientada cap a la indústria làctia formatge de Gruyère, constitueix la principal activitat econòmica La resta del cantó, drenat pel Saane Sarine i els seus afluents el Glâne n'és el principal, és plana i agrícolament molt rica cereals, farratge, arbres fruiters La població, elevada 131 h/km 2 est 1994, resideix en nuclis de població petits i dispersos
la Gal·lura
Divisió administrativa
Regió del N de Sardenya, Itàlia, àmpliament oberta a la mar, amb costes molt articulades.
El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians de Còrsega
Cojedes
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és San Carlos 37 892 h 1981 L’extrem nord és ocupat per les alineacions muntanyoses de la Cordillera de la Costa la resta de l’estat forma part dels Llanos L’estat és drenat pels rius Cojedes, Claro, San Carlos i Pao, afluents del Portuguesa, a la conca de l’Orinoco El clima és subequatorial, amb temperatures mitjanes d’uns 27°C i precipitacions que oscillen entorn dels 1 500 mm, amb una estació seca molt aguda L’agricultura blat de moro, verdura, arròs, mandioca, tabac, cafè, cotó, canya de sucre i la mineria asbest a Tinaquillo hi són importants, però la principal…
Chubut
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Rawson 25 800 2002 Morfològicament hom hi pot distingir cinc regions els altiplans orientals Meseta de Montemayor, Pampa del Castillo, les valls fluvials Chubut, Chico, les carenes patagones, les depressions llacs Calhué Huapi i Musters i les carenes andines Els principals cursos hidrogràfics són el Chubut i el Chico, que davallen dels Andes El clima és àrid i fred La principal riquesa és la ramaderia d’ovins i de bovins Són importants els jaciments petrolífers descoberts el 1907, al voltant de Comodoro Rivadavia, on hi ha les refineries, que produeixen el 65%, aproximadament,…
Lieja
Divisió administrativa
Província de l’E de Bèlgica, a Valònia, fronterera a l’E amb Alemanya.
La capital és Lieja Comprèn diverses regions naturals la comarca d’Herve, al NE, d’hàbitat dispers i economia ramadera bovins, la Hesbaye, al NW, formada per plataformes calcàries, amb poblament agrupat i economia agrícola bleda-rave sucrera, cereals, i el sector meridional, comprès en gran part en el massís de les Ardenes, que culmina a Les Hautes Fagnes 694 m, i amb relleus allargats, sobretot al Condroz, tallats per valls encaixades i coberts de masses forestals És travessada pels rius Mosa, Amblève, Ourthe i Vesdre Comprèn dues àrees industrials destacades la situada entorn…
República Federal dels Maris
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al centre de la part europea de Rússia, a la vora del riu Volga.
La capital és Joškar-Ola El NE de la república és una plana amb turons V'atskij Ural de 275 m d’altura, on hi ha formacions càrstiques Cap a l’oest el terreny descendeix i es converteix en una gran depressió pantanosa depressió dels Maris, amb altures de 50 a 100 m El clima és moderadament continental, amb temperatures mitjanes de -13°C pel gener i de 10°C pel juny Les precipitacions anuals són de l’ordre de 450 a 500 mm Predominen els sòls de podzol argilosos i sorrencs Hi ha uns 500 rius i rierols, pertanyents a la conca del Volga, que sumen més de 7 000 km de longitud El Volga és el riu…
Nova Gal·les del Sud
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Sydney D’E a W, hi ha quatre regions plana litoral, Highlands —que culminen a les Blue Mountains en el Kosciusko 2 230 m—, vessants occidentals dels Highlands i planes occidentals formades per la conca del Darlins i una part de la del Murray El clima és temperat, més calorós i sec a l’W És l’estat més poblat d’Austràlia el 35% del total, amb una forta concentració a la costa, on hi ha la capital, que agrupa el 60,7% de la població de l’estat, i altres ciutats importants, com Newcastle i Wollongong Els conreus només cobreixen un desè de la superfície blat, canya de sucre, cotó,…
Nebraska
Vista de les praderies de Nebraska, prop de la ciutat de Scottsbluff
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Lincoln Estès per la part central de les Grans Planes, constitueix una plana ondulada inclinada d’W a E El clima és continental sec i presenta una forta oscillació tèrmica la pluviositat és de 500 mm, i va disminuint cap a les regions àrides de l’W És travessat pels afluents de la dreta del Missouri el més important és el Platte, el qual voreja l’estat pel NE i l’E Vegetació estèpica La població, pràcticament estancada des dels anys seixanta, presenta una densitat molt baixa 8,2 h/km 2 el 1995 els nuclis de població són principalment Lincoln i Omaha, mercats agrícoles a la vall…
Saskatchewan
Granja agrícola i ramadera a la província de Saskatchewan, al Canadà
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Província de l’W del Canadà, limitada a l’E per la de Manitoba, a l’W per la d’Alberta, al N pel Territori del Nord-oest i al S pels EUA.
La capital és Regina La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat més de la meitat de la producció del Canadà, sègol, colza, civada, lli, farratge i gira-sol També…