Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Nova Brunsvic
Divisió administrativa
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a Passamaquoddy La…
Santa Catarina
Divisió administrativa
Estat de la regió meridional del Brasil.
La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…
Sergipe
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió NE, limitat al N per l’estat d’Alagoas, a l’E per l’Atlàntic i al S i a l’W per l’estat de Bahia.
La capital és Aracaju 293 285 h 1980 És un dels estats més petits del Brasil, però un dels més densament poblats 57,2 h/km 2 est 1984 D’E a W hom hi distingeix tres regions fisiogràfiques la costanera, la central, constituïda per una plana, i l’occidental, de terrenys més elevats formant part de l’escut paleozoic brasiler El riu més important és el San Francisco, molt utilitzat per a la navegació i del qual són tributaris els rius més importants de l’estat El clima és humit a la zona marítima i més sec cap a les regions de l’interior La principal activitat econòmica és l’agricultura cotó,…
Baixa Califòrnia Sud
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, situat a la meitat meridional de la península de Baixa Califòrnia.
Limita al N amb l’estat de Baixa Califòrnia La capital és La Paz 162 795 h 2000 És format per una llarga i ampla plana litoral i alineacions muntanyoses com la Sierra de La Giganta L’activitat més important és l’agricultura cotó, olives i sucre de canya, molt concentrada a la vall de Santo Domingo, on hom aprofita les aigües subterrànies La pesca i la ramaderia són també importants La mineria coure no és a bastament explotada El turisme és una important font d’ingressos Fins a la…
Rio Grande do Norte
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Natal Limita al N amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Paraíba i a l’W amb el de Ceará A la zona marítima, poc accidentada, s’hi troba el cap de São Roque, la punta més oriental de l’Amèrica del Sud El terreny ascendeix suaument cap a l’interior, constituït per una sèrie d’altiplans chapadas i serralades de materials metamòrfics La serra Borborema divideix l’estat en dos vessants oriental i occidental El clima és el propi del sertão pluges escasses i insegures i temperatures elevades Això fa que hi visqui una vegetació molt característica la caatinga , de tipus xeròfil,…
Orissa
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat al NE davant el golf de Bengala.
La capital és Bhubaneswar 411 542 h 1991 Morfològicament inclou una part dels Ghats Orientals, la conca mitjana i baixa del Mahānadi i la plana alluvial costanera És de clima tropical molt calorós, amb fortes pluges monsòniques de juny a setembre Estat molt poblat 169,3 h/km 2 1981, la majoria de la població es dedica a l’agricultura, amb conreus d’arròs 2/3 de les terres de conreu, canya de sucre, mill i oleaginoses El 3% de la població és format pels pobles gond i santàl, caçadors i recollectors, amb una economia molt primitiva Té vastes àrees de regadiu al…
Ligúria
Ligúria Vista del port de Portovenere
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…
Baixa Saxònia
Vista de les torres de l’antiga fortificació de la ciutat de Goslar, al land alemany de la Baixa Saxònia
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya.
La capital és Hannover S’estén per la plana del nord, i limita al N amb Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklenburg-Pomerània Occidental, a l’E amb Saxònia-Anhalt i al S amb Turíngia, Hessen i Rin del Nord-Westfàlia Comprèn dues regions geomorfològiques la plana del nord i la regió dels massissos de l’Alemanya herciniana La regió de la plana del nord ocupa gairebé tot l’estat i forma part de la gran plana de l’Europa septentrional, que aquí és més estreta, amb costes baixes i paisatges disposats en faixes zonals La regió litoral és composada per unes àrees morèniques, sense pedres marschen ,…
Tonquín
Divisió administrativa
Regió septentrional del Vietnam.
Limita al N amb el sheng xinès del Yunnan i el zizhiqu de Guangxi Zhuang, al S amb la regió d’Annam i a l’E amb la mar de la Xina Meridional, on constitueix el golf de Tonquín Correspon essencialment a la conca fèrtil i al delta del Sông Nhi Ha la costa i el delta constitueixen una gran plana, però la zona SE és muntanyosa ateny 3142 m al Fan Si Pan El clima és monsònic, amb pluges de juny a setembre hi ha una variació considerable de temperatures i de pluviositat entre el litoral i l’interior Habitada pels tais, la població es concentra, sobretot, al delta amb densitats de 1000 h/km 2 ,…