Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Panjab
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat al sector oriental de la regió del Panjab.
La capital és Chandīgarh Densament poblat 403 h/km 2 1991, és bàsicament agrícola Té potencial hidroelèctric important al Sutlej Nangal-Bandh, petroli i indústries tèxtils Amritsar, Jullundur, Ludhiāna, química i, a petita escala, elaboració de metalls
Pondicherry
Divisió administrativa
Territori de l’Índia.
La capital és Pondicherry Situat a la costa de Chōḷamaṇḍala, uns 160 km al sud de Madràs Molt densament poblat 1 682 h/km 2 1991, la ciutat principal és la capital Conreus d’arròs i oleaginoses Indústria cotonera a la capital
Tucumán
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és San Miguel de Tucumán Limita al N amb la província de Salta, a l’E amb la de Santiago del Estero i al S i a l’W amb la de Catamarca A l’E hi ha la serralada de l’Aconquija, de la qual surten diverses ramificacions en direcció a l’E formades per materials metamòrfics i cristallins La zona central és una plana recorreguda pel riu Sali, que rep els afluents provinents de les muntanyes de l’W El clima és tropical molt humit, amb temperatures elevades La vegetació també és de tipus tropical Regió molt rica en la producció de canya de sucre, també s’hi conrea arròs, lli,…
Unterwalden
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa, al S del llac dels Quatre Cantons.
Comprèn els semicantons sobirans d' Obwalden , a l’W, més gran i menys poblat 491 km 2 32 225 h est 2000, i de Nidwalden , a l’E, més petit i més poblat 276 km 2 37 657 h est 2000 Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S Titlis, 3 243 m És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys…
Abu Dhabi
Divisió administrativa
Emirat dels Emirats Àrabs Units, vora el golf Pèrsic.
D’economia tradicionalment dedicada a la pesca i a la recollecció de perles, a partir del 1960 l’explotació petroliera el 40% de la de tots els Emirats canvià substancialment la seva economia i convertí l’emirat en el més ric i en el més poblat de l’estat Abu Dhabi esdevingué protectorat britànic el 1892 i, després de la independència 1971, formà part dels Emirats Àrabs Units El seu sobirà és el cap de l’estat des del 1971 i la seva capital, Abu Dhabi , ho és també dels Emirats Àrabs
Luhansk
Divisió administrativa
Oblast’ d’Ucraïna, a l’extrem oriental del país.
La capital és Lukansk , i en la major part forma part del Donbass Fou creada el 1938 a partir de la divisió de l’ oblast’ Stalino, a l’antiga Unió Soviètica, que comprenia també el territori de l’ oblast’ posteriorment anomenat Done’ck Fins el 1958 rebé el nom de Vorošylovhrad i novament, des del 1970 fins al 1989 Poblat majoritàriament per russòfons, des del 2014 hi té lloc un conflicte armat arran de la proclamació, a l’abril, d’una república no reconeguda ni per Ucraïna ni internacionalment
Liaoning
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-est.
La capital és Shenyang La plana central, regada pel riu Liao He i emmarcada per muntanyes de 1 000 al 1 500 m d’alçària, és el sector més densament poblat Al SE hi ha la península de Liaodong, que limita per l’E el golf del mateix nom Formada el 1954 amb la unió de dues antigues províncies Liaotung i Liaosi i ampliada el 1956 amb la part oriental de la província de Joho, és avui una regió industrial, gràcies al carbó i al ferro i a la bona xarxa ferroviària A la plana es produeix soia, melca, blat de moro, cotó i tabac
Portuguesa
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Guanare 37 715 h 1971 Situat a l’W de Veneçuela, limita amb els estats de Lara al N, Cojedes a l’E, Trujillo a l’W i Barinas al S La major part es troba a la regió dels Llanos i és travessada pel riu Portuguesa, afluent de l’Apure, que li dóna el nom Clima tropical amb temperatures mitjanes de 28°C i pluges de l’ordre dels 1 600 mm a la capital És cobert de sabana als Llanos i té bosc tropical a les parts altes Poc poblat 33 h/km 2 1984, l’economia es basa en l’explotació de fustes precioses i conreus d’arròs, cotó, sèsam i blat de moro La indústria és de…
Berna
Vista del castell de Thun, ciutat suïssa del cantó de Berna
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa.
La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina Interlaken,…
Neuchâtel
Divisió administrativa
Cantó de l’W de Suïssa, de llengua francesa.
La capital és Neuchâtel 31 700 h 1991 S'estén sobre el vessant oriental del Jura fins a la riba esquerra del llac homònim El sector del Jura és format per diverses valls la de Ruz i Travers, com a més representatives, on la dificultat dels conreus, tant pel clima com pel relleu, ha afavorit les pastures i la ramaderia L’estreta franja que voreja el llac és el sector més poblat i més pròsper, alhora que el clima, més moderat, hi permet els conreus de vinya i d’arbres fruiters Des del s XVIII s’ha desenvolupat una indústria especialitzada en l’estampació de robes i rellotgeria,…