Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Tonquín
Divisió administrativa
Regió septentrional del Vietnam.
Limita al N amb el sheng xinès del Yunnan i el zizhiqu de Guangxi Zhuang, al S amb la regió d’Annam i a l’E amb la mar de la Xina Meridional, on constitueix el golf de Tonquín Correspon essencialment a la conca fèrtil i al delta del Sông Nhi Ha la costa i el delta constitueixen una gran plana, però la zona SE és muntanyosa ateny 3142 m al Fan Si Pan El clima és monsònic, amb pluges de juny a setembre hi ha una variació considerable de temperatures i de pluviositat entre el litoral i l’interior Habitada pels tais, la població es concentra, sobretot, al delta amb densitats de 1000 h/km 2 ,…
Chianti
Divisió administrativa
Regió de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a l’oest de les muntanyes del mateix nom, el principal conreu de la qual és la vinya.
La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant
Nakhičevan
Divisió administrativa
República de l’Azerbaidjan que, limitada al N i a l’E per Armènia i al S i a l’W per l’Iran, constitueix un exclavament de l’Azerbaidjan.
La capital és Nakhičevan 61 700 h est 1991 Situada en ple Petit Caucas, el riu Araxes n'és el límit meridional El clima és continental, amb hiverns freds i estius calorosos i secs i amb pluviositat escassa La població, formada principalment per àzeris, es dedica bàsicament a l’agricultura cotó i tabac, fruita, vi i cereals Hi ha jaciments de sal gemma de carbó La capital és situada a la vora dreta del riu del mateix nom afluent de l’Araxes i és un nucli industrial indústria alimentària i lleugera i un centre cultural El 1924 fou inclosa dins la República Socialista Federal Soviètica de l’…
Adjària
Divisió administrativa
República autònoma de Geòrgia.
La capital és Batumi Situada entre la mar Negra i el Petit Caucas al límit amb Turquia, presenta un fort contrast entre les terres altes, de pluviositat molt elevada 3 000mm als vessants occidentals del petit Caucas, i economia ramadera, i les planes de clima subtropical del litoral 2 500 mm anuals de pluja a Batumu, agrícoles cítrics, te, tabac, vi La població es concentra a la costa, on han estat desenvolupats els nuclis industrials drassanes i planta de refinatge de petroli a Batumi, indústria alimentària i química Turisme Els indígenes adjars són georgians de religió musulmana En poder…
Úmbria
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, a l’interior de la península, entre les Marques, a l’E, el Laci, al S i la Toscana, a l’W.
La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres també hi ha…
Rio Grande do Sul
Divisió administrativa
Estat del Brasil, el més meridional de tots.
La capital és Porto Alegre Limita al N amb l’estat de Santa Catarina, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb la República de l’Uruguai i a l’W amb la República Argentina Hom hi distingeix dues regions fisiogràfiques separades per la depressió central La regió septentrional forma part de l’escut brasiler Serra Geral, amb altiplans de gres i basalt Aquesta part està molt erosionada pels rius, afluents de l’Uruguai Al S, conegut per La Campanha, dominen les planes, encara que algunes serralades de materials granítics es prolonguen fins a dins l’Uruguai La costa és arenosa, amb moltes dunes,…
Salzburg
Divisió administrativa
Land d’Àustria, entre el Tirol a l’W, Caríntia al S, Estíria a l’E, Alta Àustria al NE i Baviera al NW.
La capital és Salzburg Correspon a la conca del riu Salzach afluent de l’Inn, entre la serralada dels Tauern al s i les muntanyes dels Alps de Kitzbühel al N A causa del caràcter muntanyós del territori, té una densitat de població 67 h/km 2 est 1990 inferior a la mitjana del país El Pongau, regió que correspon a la vall inferior del Salzach, és la zona més poblada i més industrialitzada D’economia forestal i ramadera, posseeix jaciments de sal, ferro i coure Té importància la producció d’energia hidroelèctrica Indústria diversificada alimentàries, de la fusta, químiques i…
Àtica
Divisió administrativa
Regió de Grècia Central que comprèn els actuals nomoí
de l’Àtica i del Pireu.
Envoltada per la Beòcia al nord, el golf de Corint a l’oest, el golf Sarònic al sud i la mar Egea a l’est En el paisatge es combinen el relleu del litoral amb les planes alluvials i les muntanyes com les serres de Citeró i Parnes al nord, el massís cristallí del Pentèlic al nord-est i altres serres calcàries al sud i a l’oest Els principals recursos econòmics són l’agricultura blat, oli d’oliva, vi, fruita i les mines de Làurion al sud plom, zinc, ferro De la primitiva població només són conservades algunes restes de l’edat de pedra i de bronze i algun topònim Els seus habitants, que s’…
Vènet
Divisió administrativa
Regió del NE d’Itàlia.
La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de Bracciano,…