Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Azerbaidjan 2018
Estat
L’11 d’abril hi va haver eleccions presidencials a Azerbaidjan No va ser cap sorpresa que İlham Əliyev, al càrrec des del 2003 i fill del primer president del país després de la dissolució de l’URSS, fos reelegit amb el 86% dels vots Cap dels altres set candidats, entre els quals hi havia alguns independents, no va arribar al 3,2% dels vots La participació oficial va ser del 74%, prou alta tenint en compte que l’oposició organitzada va cridar al boicot a les eleccions L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa OSCE va qualificar els comicis de fraudulents i antidemocràtics,…
Azerbaidjan 2011
Estat
Durant l’any 2011 el conflicte de Nagorno-Karabakh, aturat durant prop de dues dècades, va revifar Al mateix temps que els líders d’Armènia i l’Azerbaidjan es van mostrar disposats a reiniciar converses sobre la regió converses finalment fracassades, es van produir petits enfrontaments a la regió, i Bakú va elevar el to de les seves pressions diplomàtiques sobre Armènia, fins al punt de demanar a Geòrgia el tancament de fronteres als ciutadans armenis En tot cas, els dos països encara semblen moure’s sota les premisses de l’eix aparentment antagònic prorús/proeuropeu L’…
Armènia 2016
Estat
El papa Francesc va visitar el Museu del Genocidi Armeni en la seva visita a Armènia © The Armenian Genocide Museum-Institute El 8 de setembre el primer ministre armeni, Hovik Abrahamian, va presentar una dimissió llargament esperada després d’haver-se mostrat incapaç d’afrontar diverses crisis econòmiques i polítiques Va ser substituït per l’antic alcalde de Yerevan, Karen Karapetian El nou primer ministre, independent i nascut a Nagorno-Karabakh, té forts vincles econòmics amb Rússia per mitjà dels seus negocis a l’empresa Gazprom A l’abril es van produir nous enfrontaments a la regió de…
Armènia 2015
Estat
Diverses personalitats polítiques i religioses internacionals van estar presents en els actes de commemoració del centenari del genocidi armeni perpetrat pels otomans a Yerevan © PAN Photo / Davit Hakobyan Malgrat un fort increment dels sentiments prooccidentals en la societat armènia, el país va mantenir sense esquerdes la seva aliança amb Rússia Així, el 2 de gener Armènia es va convertir en el quart país a adherir-se a la Unió Econòmica Eurasiàtica, constituïda el dia abans per Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan També va participar en les maniobres militars de l'Organització del Tractat…
Azerbaidjan

Estat
Estat asiàtic del Caucas. Limita a l’E amb la mar Càspia, al N amb Rússia i Geòrgia, a l’W amb Armènia i al S amb l’Iran; la capital és Bakú.
La geografia L’actual estat ocupa la part septentrional del territori històric de l’Azerbaidjan, és a dir, els contraforts orientals del Caucas i les planes alluvials adjacents a la mar Càspia, a la conca del Kura i l’Araxes, que forma més d’un terç del territori És un país de contrastos, on les pastures de muntanya alternen amb les estepes Les temperatures experimenten fortes oscillacions estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions varien de 200 mm a 1000 mm de la plana a la muntanya Els boscos són escassos 11% del territori L’agricultura, que aporta el 30% del PIB i ocupa el 38,4…
Armènia

Estat
Estat asiàtic de la part nord-est de l’altiplà d’Armènia, entre el Petit Caucas i l’Araxes; limitada al N per Geòrgia, a l’E per l’Azerbaidjan, al SW per Turquia i al SE per l’Iran; la capital és Yerevan.
La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per mitjà del Razdan…
Iran

Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…