Resultats de la cerca

Al març van començar les converses de reconciliació promogudes per les Nacions Unides, que van reunir més de 500 representants de diversos grups polítics a la capital, Sanà Amb l’objectiu de preparar una nova constitució i eleccions democràtiques al principi del 2014, van ser boicotejades per grups secessionistes que formen part d’Al-Hirak al-Janudi Moviment del Sud A l’abril, en un intent de controlar les forces armades, el president Abd Rabbuh Mansur Hadí va cessar el general Ahmed Alí Sàlih, cap de la Guàrdia Republicana i fill de l’expresident Sàlih, i Ammar i Tareq Sàlih, nebots de Sàlih…

Al gener, el Tribunal Suprem va aturar la transferència de les illes de la mar Roja de Tiran i Sanafir a l’Aràbia Saudita Aquesta decisió va enrarir encara més les relacions entre els dos països, que ja s’havien tensat el darrer any per la negativa d’Egipte a contribuir militarment a les intervencions al Iemen i Síria, malgrat haver rebut 25000 milions de dòlars saudites en ajuts des del 2013 Al juny, en un intent de suavitzar les relacions bilaterals, Egipte es va sumar a la campanya d’aïllament, liderada per l’Aràbia Saudita, de Qatar, país al qual va acusar de promoure el terrorisme als…

Trobada entre Barack Obama i Raúl Castro durant la Cimera de les Amèriques a Panamà, al mes d’abril © White House Photo L'agenda de l'any va estar molt condicionada pels temes de política exterior, començant per l'inici d'un procés de normalització en les relacions amb els Estats Units, que d'alguna manera va obligar la resta de països que tenen lligams amb Cuba a reconduir la seva política envers l'Havana Després del primer contacte telefònic del desembre del 2014 entre el president Raúl Castro i el president Obama, en el qual van decidir endegar una aproximació entre els dos països, ambdós…

Líbia va seguir marcada per l’augment de la inseguretat i la corrupció i per la dificultat de posar en marxa noves institucions L’any 2013 es va caracteritzar per la creixent preocupació pel poder de les milícies i la porositat i l’escàs control de les fronteres L’any va començar amb un atemptat contra el president del Congrés Nacional Libi, Muhàmmad al-Magariaf, en un hotel a Sabha, del qual va sortir illès Tres dels seus guardaespatlles, però, van resultar ferits en l’atac, que es va produir quan una delegació parlamentària visitava la ciutat La Gran Bretanya, Alemanya i els Països Baixos…

Entre el gener i l’abril, milers de persones es van manifestar per reclamar la dimissió del president Alí Abd Allà Sàlih, en el poder en els darrers trenta-dos anys Les manifestacions, responent a una crida de l’oposició, es van iniciar al gener El 2 de febrer, Sàlih va decidir mesures socials i econòmiques, com l’augment dels salaris, amb la finalitat de calmar una població castigada per un atur crònic i una pobresa endèmica, i va anunciar que renunciava a romandre un nou mandat en el càrrec i que es convocarien eleccions legislatives per al final d’abril L’oposició va reprendre el diàleg…

Durant aquest any, els Estats Units van viure fets que es podrien qualificar d'històrics, però també conflictes que semblaven que s'havien desactivat i que, contràriament, es van aguditzar i van ocupar una bona part del debat polític nacional També en l'àmbit internacional, el país va veure com, en alguns casos, les relacions amb altres estats canviaven de forma sobtada en qüestió de mesos El president Barack Obama, en el darrer tram de la seva presidència, va aconseguir tirar endavant alguna de les seves promeses electorals encara pendents © Official White House / Pete Souza El president…

La capital és Taixkent La geografia física L’Uzbekistan és desèrtic en la major part del seu territori desert de Kizylkum desert de sorra vermella Hi ha dues zones de relleu ben delimitades per una banda, les planes centrals, que ocupen quatre cinquenes parts del territori, tallades per petites serralades i les corresponents conques de drenatge, sovint amb marges salins, i gorjes que marquen la discontinuïtat dels cursos d’aigua La part oriental del país, per l’altra, és molt accidentada S’hi troben les serralades d’Hissar, Zeravšan i Nura-Tau, totes elles contraforts de les muntanyes del…

La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels relleus del…

La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…

La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…