Resultats de la cerca

El país va encarar amb un cert malabarisme diplomàtic els esdeveniments convulsos entre els seus països veïns, Rússia i Ucraïna És cert que l’aliança amb Moscou es va mantenir sòlida, com ho demostra el fet que Minsk va reconèixer la validesa del referèndum a Crimea i que va votar en contra de la resolució condemnatòria a Rússia a les Nacions Unides Però el president Aleksandr Lukaixenko va manifestar dubtes sobre la legitimitat del modus operandi rus, va qualificar l’annexió de Crimea d’un “mal precedent” i es va abstenir d’emetre una opinió sobre els pretesos drets de Rússia sobre territori…

L’actualitat política albanesa va estar marcada per la celebració d’eleccions parlamentàries el mes de juny El Partit Socialista que dirigeix el primer ministre, Edi Rama, va obtenir la majoria absoluta en aconseguir 74 escons dels 140 que té el Parlament L’altra cara de la moneda va ser la del Partit Democràtic albanès, principal formació de l’oposició, que va obtenir 43 escons, 7 menys que en l’anterior contesa electoral del 2013 Aquesta victòria, segons molts analistes, va significar el suport d’una bona part de la ciutadania albanesa a les polítiques reformistes impulsades per Rama en el…

L’agenda política del país va seguir un any més marcada per la gran inestabilitat derivada de l’existència de faccions confrontades que controlen distintes parts del territori Després d’un primer intent, el 2 de maig, a Abú Dabí, als Emirats Àrabs Units, el 25 de juliol, Faiez Serraj –primer ministre del Govern de l’acord nacional reconegut per les Nacions Unides i gran part de la comunitat internacional– i Khalifa Haftar –el general que lidera el bàndol assentat a Trípoli i que en els primers mesos de l’any va consolidar posicions a Bengasi i al sud del país– van arribar a un acord en una…