Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Panamà 2018
Estat
L’any va començar molt bé per a Panamà, ja que, al gener, la Unió Europea el va treure de la llista negra de paradisos fiscals i el va passar a la llista grisa, pas previ per a una eventual sortida definitiva d’aquest àmbit Cal destacar que l’aproximació a la Xina que va fer el Govern panameny, en termes comercials i econòmics, va comportar una advertència del Govern nord-americà per boca del secretari d’estat, Mike Pompeo, fet que subratlla la importància estratègica que el país té per a Washington Una altra notícia va ser l’extradició de l’expresident Ricardo Martinelli des…
Argentina 2018
Estat
El país va viure un any convuls, principalment per l’agreujament de la crisi econòmica i la caiguda de més d’un 50% del valor del peso, cosa que va fer que el Fons Monetari Internacional concedís a l’Argentina un préstec de 50000 milions de dòlars, el més elevat que ha donat mai aquest organisme Les contrapartides, però, van provocar una resposta social en forma de vagues A més, es va produir una fuga de capitals i el país va deixar de ser atractiu com a destinació de les inversions estrangeres Aquesta crisi va provocar una pèrdua de suport popular al president Mauricio Macri D’altra banda,…
Egipte 2016
Estat
Acte del Fòrum Econòmic França-Egipte al Caire Asseguts, els presidents francès, François Hollande esquerra, i l’egipci, Abd al-Fatà al-Sissí dreta © Ambassade de France au Caire La nova legislatura egípcia es va inaugurar al gener, amb un nou Parlament unicameral triat en els comicis del final del 2015 i compost per una gran majoria de diputats partidaris del president Abd al-Fatà al-Sissí Una de les primeres mesures adoptades va ser un polèmic enduriment de la llei antiterrorista del país Al gener, l’estudiant italià Giulio Regeni va desaparèixer als carrers del Caire i el seu cos, amb…
Costa Rica

Estat
República de l’Amèrica Central, que s’estén entre l’oceà Pacífic, a l’oest, i l’Atlàntic, a l’est, i entre Nicaragua, al nord, i Panamà, al sud; la capital és San José.
La geografia física L’estat és travessat de NW a SE per les serralades de Guanacaste i Central, anomenades també Cordilleras Volcánicas, i la de Talamanca, amb volcans extingits o d’activitat periòdica a les dues primeres, entre els quals es destaquen l’Irazú 3432 m alt i el Turrialba 3328 m El cim més alt és el Chirripó 3820 m, a la Cordillera de Talamanca Al peu de les serralades hi ha una sèrie de depressions, la més gran de les quals, la Meseta Central, té una altitud mitjana de 1600 m, amb dues valls, la de San José i la de Guarco Les costes de la mar Carib són baixes i s’estenen entre…
Panamà

Estat
Estat de l’Amèrica Central, que comprèn la part més meridional i més estreta de la regió dels istmes i és banyada al N, tot al llarg de 760 km, per l’Atlàntic i al S, per 1.220 km, pel Pacífic; limita a l’W amb Costa Rica i a l’E amb Colòmbia; la capital és la ciutat de Panamà.
La geografia física En passades èpoques geològiques la regió ístmica de Panamà s’estenia bastant més àmpliament i fou reduïda al seu estat actual per un moviment de submersió Ho testimonien tant la topografia dels fons submarins com la irregularitat de les costes, on abunden les ries Quasi tot el territori és muntanyós, ja que les parts baixes han estat envaïdes per la mar Petites planes s’estenen al vessant del Pacífic, com les de David i de Santiago, que són les àrees més fèrtils i riques del país En el centre-oest del país es desenrotlla una serralada, fins uns 150 km, aproximadament, del…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…