Resultats de la cerca

A la segona volta de les eleccions celebrades al final de desembre, Andry Rajoelina va ser elegit president amb el 55,6% dels vots Rajoelina va derrotar Marc Ravalomanana, que va aconseguir el 44,4% dels vots Els dos candidats van protagonitzar una de les crisis institucionals més greus del país el 2009, quan Ravalomanana va haver de dimitir de la presidència, desprestigiat per les manifestacions de protesta organitzades per Rajoelina, en aquell moment alcalde de Antananarivo Rajoelina, president durant gairebé quatre anys 2009-14 al capdavant de l'Alta Autoritat de Transició, no…

El president James Michel, reelegit el 2011, va continuar la política de reformes, elogiades pel Banc Mundial, un organisme que li va atorgar un préstec de 7 milions de dòlars per a agilitzar els tràmits administratius El Govern va destacar que el país gaudeix d'unes finances sanejades gràcies a les reformes i l'austeritat pressupostària i es preocupa pel medi ambient És un arxipèlag que viu del turisme en bona part europeu i asiàtic i la pesca, les àrees protegides del qual ja arriben al 51% del territori En política externa, Michel va fer de mediador en la crisis de Madagascar…

Paul Biya, candidat de l’Agrupació Democràtica del Poble Camerunès RDPC, va ser reelegit president per un setè mandat, ja que va obtenir el 71% dels vots en les eleccions celebrades a l’octubre L’opositor Maurice Kamto, del Moviment per la Renaixença del Camerun MRC, va aconseguir-ne el 14% Els resultats van ser contestats pels aspirants opositors, en especial per Kamto, que es va autoproclamar guanyador En el discurs de la seva investidura, al Parlament, Biya va prometre duresa contra els secessionistes de les dues regions anglòfones del país, on es registren des de finals del…

La crisi econòmica va colpir Letònia amb una gran cruesa Segons càlculs de l'FMI, el PIB d'aquest país bàltic va decréixer un 18% durant el 2009, i fins i tot els càlculs optimistes d'aquesta institució van parlar d'una previsió d'un -4% per a l'economia letona l'any 2010 Precisament l'FMI va acordar, el 28 de juliol, un nou préstec de 278 milions de dòlars per a ajudar l'economia letona a sortir d'un sot profund que està començant a causar greus crisis socials al país Com en el cas d'altres economies de l'Europa de l'Est, Letònia haurà d'ajornar la seva cobejada adhesió a l'euro…

Polònia va continuar sent l’únic país membre de la UE que ha evitat la recessió des de l’inici de la crisi el 2008, i l’economia polonesa va continuar creixent, malgrat que a un ritme inferior als anys anteriors Aquesta desacceleració va ser motivada, principalment, per la debilitat del consum intern, l’elevada taxa d’atur, que se situa en el 13%, la caiguda de la inversió pública i les polítiques d’ajust fiscal, que han afectat principalment la classe mitjana del país La taxa de pobresa es va mantenir elevada, prop del 27% de la població, amb una pobresa infantil superior al 29% Durant l’any…

El mes d’agost, l’ala conservadora del Partit Liberal va forçar la dimissió de Malcolm Turnbull i el nomenament de l’exministre de Finances, Scott Morrison, com a nou primer ministre del país Al mateix temps, Austràlia va posar en marxa la seva estratègia vers el Pacífic, plena d’inversions i ajudes, amb vista a recuperar la seva posició preeminent com a poder regional –alineada amb els interessos de Nova Zelanda, el Japó i els Estats Units– i a contenir el poder xinès emergent en matèria de seguretat El país també va rebre, però, profuses crítiques dels seus veïns per la manca de mesures en…

Al mes de gener la política noruega es va veure sacsejada per l’entrada en el Govern, dirigit per la conservadora Erna Solberg, del partit liberal D’aquesta manera, l’executiu va ampliar el seu suport al Parlament, després dels resultats de les eleccions del mes de setembre del 2017, i va passar a comptar amb el suport de tres partits el conservador, el Partit del Progrés i el liberal Un govern, però, que va viure crisis importants al llarg de l’any, que van estar a punt de costar-li la continuïtat Així, el 20 de març, la ministra de Justícia i membre del populista Partit del…

Si al final de desembre del 2011 semblava que s'obria el camí cap a l'estabilitat política del Kirguizistan amb l'elecció d'un nou Govern de coalició presidit per Omurbek Babanov, al llarg de l'any següent es van succeir diverses crisis polítiques El 22 d'agost dos dels partits de la coalició governamental, Ata-Meken Pàtria i Ar-Namys Dignitat, van abandonar el Govern i van deixar el primer ministre Babanov i el president Atambàiev en una situació fràgil i incòmoda Des del punt de vista internacional, el nou Govern va mantenir una posició propera als interessos russos L'entesa,…

El papa Francesc va visitar el Museu del Genocidi Armeni en la seva visita a Armènia © The Armenian Genocide Museum-Institute El 8 de setembre el primer ministre armeni, Hovik Abrahamian, va presentar una dimissió llargament esperada després d’haver-se mostrat incapaç d’afrontar diverses crisis econòmiques i polítiques Va ser substituït per l’antic alcalde de Yerevan, Karen Karapetian El nou primer ministre, independent i nascut a Nagorno-Karabakh, té forts vincles econòmics amb Rússia per mitjà dels seus negocis a l’empresa Gazprom A l’abril es van produir nous enfrontaments a…

La detenció de l’expresident Laurent Gbagbo, l’11 d’abril a Abidjan, i el seu trasllat, el 30 de novembre, a la Haia Països Baixos, per comparèixer davant el Tribunal Penal Internacional TPI van capitalitzar la vida política de la Costa d’Ivori Gbagbo, que es va negar a reconèixer la victòria d’Alassane Ouattara en les eleccions celebrades el 28 de novembre de 2010, va ser detingut per les forces lleials a Ouattara, auxiliades per les tropes franceses i per la Missió de les Nacions Unides a Costa d’Ivori ONUCI El TPI acusa Gbagbo de quatre càrrecs de crims contra la humanitat per les accions…