Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Filipines 2012
Estat
L'any 2012 va presenciar un acord històric entre el Front Moro d'Alliberament Islàmic MILF i el Govern filipí Els primers avenços es van produir al febrer, quan, durant una reunió a Kuala Lumpur, el MILF es va comprometre a abandonar el seu objectiu inicial d'independència i es va avenir a negociar una autonomia més àmplia A l'abril, les negociacions a Malàisia van culminar amb l'aprovació d'un full de ruta per al procés de pau i la promesa del Govern d'establir una nova institució política en substitució de la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà D'altra banda, els enfrontaments esporàdics…
Saint Kitts i Nevis

Vista de l’illa de Saint Kitts
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Amèrica Central, al SE de les illes de Saba i Sint Eustatius, al SW de Barbuda i al NW d’Antigua; la capital és Basseterre.
La geografia Comprèn les illes de Saint Kitts 168 km 2 i Nevis 93 km 2 i l’illot deshabitat de Sombrero Nevis, envoltada per un escull corallí, és al SE de Saint Kitts, amb la qual l’uneix un estret braç de mar de 3 km de longitud Totes dues illes són d’origen volcànic i muntanyoses i la màxima altitud és assolida al mont Misery 1156 m, a Saint Kitts El clima hi és tropical, les temperatures oscillen entre 17°C i 33°C i la pluja, entre 1220 mm i 1400 mm anuals D’economia agrícola, que ocupa, tota sola, més d’una quarta part de la població activa i, amb l’explotació forestal i…
Guyana

Vista aèria de la cascada Kaieteur
Estat
Estat del NE de l’Amèrica del Sud, que limita al N amb l’oceà Atlàntic, a l’E amb Surinam, al S i SW amb el Brasil i a l’W amb Veneçuela; la capital és Georgetown.
La geografia Situada sobre el massís de roques primàries de la Guaiana, ofereix un relleu que s’aixeca suaument cap als confins del Brasil i de Veneçuela Al S, un altre massís granític, amb serres aïllades, s’eleva a 1500 m a la Sierra de Acarí, fronterera amb el Brasil De clima equatorial, el territori que hom dedica als conreus és una mínima franja costanera 2,3% del territori, que per la fertilitat dels alluvions i l’abundor d’aigua obté bones collites d’arrels i tubercles, hortalisses i fruita cocos, plàtans i mangos per al consum nacional, i taronges i bananes per a exportar Però…
Mali

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N amb Algèria, a l’E amb Níger, al S amb Burkina Faso, la Costa d’Ivori i Guinea, i a l’W amb Senegal i Mauritània; la capital és Bamako.
La geografia física Mali s’estén sobre el sòcol precambrià africà Hom hi distingeix dues regions principals al N, una regió àrida, coberta per dunes i ergs, pràcticament deshabitada —llevat de les vores del Níger—, que enllaça pel NE amb la regió granítica sahariana d’Adrar des Iforas al S s’aixequen uns altiplans formats per relleus tabulars de gresos El Níger, un dels tres grans rius africans, al seu pas per Mali © Corel Professional Photos Presenta unes diferències climàtiques acusades la zona septentrional, desèrtica, amb unes precipitacions quasi inexistents i una gran oscillació tèrmica…
Islàndia

Estat
Estat insular d’Europa, a l’Atlàntic septentrional, pròxim a la regió polar, distant uns 300 km de Grenlàndia, 800 d’Escòcia i 1.000 de Noruega; la capital és Reykjavík.
La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Canadà

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, entre els oceans Atlàntic a l’E, el Pacífic a l’W i l’Àrtic al N, i els Estats Units d’Amèrica al S; la capital és Ottawa.
La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…
Brasil

Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…