Resultats de la cerca

El Partit Democràtic Gabonès PDG, del president Ali Bongo Ondimba, va renovar la majoria absoluta en obtenir 73 dels 120 escons del Parlament en les eleccions celebrades el 17 de desembre L’oposició es va presentar dividida una part va demanar l’abstenció i una altra hi va participar malgrat que el Govern no va acceptar la seva principal exigència implantar un sistema per a identificar els electors i evitar, així, el frau Amb aquest resultat, que els observadors no van contestar, el president Bongo podrà governar sense entrebancs fins el 2016, quan s’han de celebrar les…

El 22 de juliol totes les mirades es van dirigir cap a Noruega quan es va saber que una bomba havia detonat a Oslo, la capital, i la posterior massacre a l’illa d’Utoya, on un jove va disparar de manera indiscriminada contra joves reunits en un campament de les joventuts laboristes L’autor d’aquest segon atemptat, que va posar fi a la vida de 77 persones, la majoria adolescents d’entre 14 i 17 anys, va ser Anders Breivik, un jove de 32 anys i d’ideologia d’extrema dreta, islamòfob i antimarxista Breivik havia estat membre del Partit del Progrés, formació d’extrema dreta que en…

En un any preelectoral, les dues principals formacions van designar el candidat a la consulta prevista per al 7 de maig de 2018, en la qual s’ha d’escollir el successor del president Ernest Bai Koroma, que no es pot presentar a la reelecció perquè la Constitució no permet més de dos mandats A la convenció del Congrés de Tot el Poble APC, actualment al poder, es va designar candidat el ministre d’Afers Estran-gers, Samura Kamara, que es va imposar entre més de vint aspirants Kamara és un economista, que havia estat ministre de Finances i governador del Banc Central de Sierra Leone Quant a l’…

Des del mes d’abril, el país va viure en una crisi política i social que va posar moltes dificultats a la presidència de Daniel Ortega i dels seus collaboradors més fidels La successió de manifestacions i concentracions i la resposta governamental van provocar més de 500 morts, fet que va suposar una condemna internacional i va situar el règim en l’ull de l’huracà Les mobilitzacions es van iniciar en protesta per unes reformes socials La resposta policial i els enfrontaments posteriors van provocar 26 morts, fet que va estendre la protesta a tot el país en les setmanes i mesos següents De…

A banda de la celebració del bicentenari de la independència de la corona espanyola, l’agenda política de l’any va estar marcada per l’agitació que va provocar l’anticipació de la carrera electoral pels comicis legislatius i municipals del 2012 Aquesta circumstància va avivar el debat polític i la participació de l’opinió pública, motivada per la igualtat de forces entre els partits majoritaris, l’esquerrà FMLN i la dretana ARENA, que els sondejos van anar confirmant Un altre element molt present en el debat va ser el creixement de la violència Malgrat tot, l’estabilitat institucional és una…

L’11 d’abril hi va haver eleccions presidencials a Azerbaidjan No va ser cap sorpresa que İlham Əliyev, al càrrec des del 2003 i fill del primer president del país després de la dissolució de l’URSS, fos reelegit amb el 86% dels vots Cap dels altres set candidats, entre els quals hi havia alguns independents, no va arribar al 3,2% dels vots La participació oficial va ser del 74%, prou alta tenint en compte que l’oposició organitzada va cridar al boicot a les eleccions L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa OSCE va qualificar els comicis de fraudulents i antidemocràtics,…

Al final del 2008 Grècia va patir els pitjors disturbis produïts en trenta-cinc anys Comissaries incendiades --en un sol dia, el 8 de desembre, en van cremar 13 a Atenes--, manifestacions, avalots, vagues --la més important, la general del 10 de desembre--, danys milionaris, ferits, etc, a tot el país El detonant va ser la mort d'un jove a mans d'un policia de les forces especials, que li va disparar un tret al barri més reivindicatiu d'Atenes Tanmateix la causa subjacent era la profunda crisi social que patia el país des de feia 18 mesos i que havia provocat mobilitzacions i…

Entre el gener i l’abril, milers de persones es van manifestar per reclamar la dimissió del president Alí Abd Allà Sàlih, en el poder en els darrers trenta-dos anys Les manifestacions, responent a una crida de l’oposició, es van iniciar al gener El 2 de febrer, Sàlih va decidir mesures socials i econòmiques, com l’augment dels salaris, amb la finalitat de calmar una població castigada per un atur crònic i una pobresa endèmica, i va anunciar que renunciava a romandre un nou mandat en el càrrec i que es convocarien eleccions legislatives per al final d’abril L’oposició va reprendre el diàleg…

Després d'una setmana d'intenses protestes i disturbis, el 23 de gener el primer ministre conservador, Geir H Haarde, va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 9 de maig Dos dies després va dimitir el ministre d'Economia, el socialdemòcrata Björgvin Sigurdsson, l'artífex de la controvertida decisió de salvar les tres principals entitats financeres del país amb fons públics, tal com van fer els seus homòlegs europeus Les protestes continuades, però, van forçar la dimissió en bloc de la coalició de govern el 26 de gener L'encàrrec de dirigir el Govern interí va…

El país va prosseguir la seva reforma política, iniciada el 2007, i la seva obertura internacional Des del 1972, l’Estat ha mesurat la riquesa dels seus ciutadans en termes de “felicitat nacional bruta”, i no per l’habitual producte nacional brut Per a desenvolupar aquest precepte, el primer ministre va anunciar la creació del Centre de Felicitat Nacional, una institució encarregada de reflexionar i dirigir la transformació del petit regne en un país modern i interconnectat amb la resta del món Una obertura que té problemes evidents, com ho demostra l’augment exponencial de…