Resultats de la cerca

En les eleccions generals del 28 de novembre, el Partit Progressista Popular PPP va guanyar amb el 48,6% dels vots i Donald Ramotar va ser escollit president del país Però en aquesta ocasió el marge de diferència d’escons va ser menor i, encara que el PPP continuarà en el poder després de dues dècades, Ramotar es veurà obligat a negociar amb l’oposició organitzada entorn de la plataforma Associació per a la Unitat Nacional APNU En l’àmbit econòmic, encara que no es va aconseguir estabilitzar els conflictes en el sector del sucre, el PIB va créixer al voltant d’un 4% per l’augment…

Al març, Micronèsia va celebrar eleccions legislatives Entre els catorze electes tots a títol propi, ja que no hi ha partits polítics, vuit van ser membres de l’anterior Parlament, i, al maig, els diputats van votar la reelecció del president Emanuel Manny Mori Al mes de setembre, l’Estat de Chuuk, el més gran, va elegir Johnson Elimo com a nou governador, en substitució de Wesley Simina, que es va convertir en senador vitalici Aquesta elecció es va decidir per un estret marge de vots, que en anteriors ocasions havia obligat a convocar una segona ronda de votacions, fet que va…

El president, Emmerson Mnangagwa, de la Unió Nacional Africana de Zimbàbue – Front Patriòtic ZANU-PF, va ser reelegit en el càrrec, ja que va obtenir en la primera volta el 50,8% dels vots en la consulta celebrada al juliol L’opositor Nelson Chamisa, del Moviment pel Canvi Democràtic MDC, va aconseguir el 44,3% dels vots En les legislatives, el ZANU-PF igualment va revalidar la majoria, amb 178 escons dels 270 L’MDC va obtenir 88 diputats Al Senat, el ZANU-PF també va aconseguir ser la primera força Tant l’oposició com observadors internacionals van denunciar “irregularitats” en una consulta…

Un cas de corrupció, en què estava implicat el ministre de Finances Soulé Mana Lawani, va comprometre la credibilitat del president Boni Yayi, que en arribar al poder, el 2006, va donar prioritat a la lluita contra la mala gestió Lawani, obligat a dimitir del seu càrrec el 3 de juliol, està acusat d'haver desviat diners de la construcció d'un palau de congressos per a acollir una cimera de la Comunitat dels Estats Sahelo-Saharians el 2008 L'economia va patir les conseqüències de la crisi mundial i de la devaluació de la naira, la divisa de Nigèria, el principal soci comercial del…

El 10 de juliol, el primer ministre Jean-Claude Juncker es va veure obligat a convocar eleccions anticipades després que el partit socialdemòcrata li retirés el seu suport arran de les investigacions sobre la implicació dels serveis secrets luxemburguesos en escoltes illegals a polítics i al gran duc Henri, en xantatges i en nombroses activitats clandestines sense control Les eleccions legislatives es van celebrar el 20 d’octubre i, tot i la victòria del partit democratacristià de Juncker amb el 33% dels vots i 23 escons, l’aliança entre els liberals del Partit Democràtic DP, els…

L’arribada dels ajuts de l’FMI i l’apaivagament dels efectes de les devaluacions monetàries van augurar un cert restabliment en la malmesa economia del país, però el desgast econòmic va persistir i per tercer any consecutiu l’evolució va ser negativa, encara que en aquesta ocasió la davallada del PIB va ser de l’1% Mentrestant, la inflació va continuar desbocada i va provocar manifestacions per demanar augments salarials i impedir la pèrdua del poder adquisitiu Tanmateix, el Govern es va mantenir ferm perquè està obligat a complir les condicions de préstec que imposà l’FMI, i va…

Thomas Thabane va tornar al poder, ja que el seu partit, la Convenció de Tot Basotho ABC, va obtenir la majoria en les eleccions legislatives celebrades al juny La seva formació va aconseguir 48 dels 120 escons del Parlament, mentre que el Congrés Democràtic DC, del primer ministre sortint, Pakalitha Mosisili, en va obtenir 30 Amb els pactes amb petites formacions, Thabane va consolidar una majoria de 63 parlamentaris El nou primer ministre, que havia viscut exiliat a Sud-àfrica durant tres anys, ja que va ser obligat pels militars a deixar el càrrec el 2014, va tornar a Lesotho…

L’alcaldessa de Bangui, Catherine Samba-Panza, va ser elegida presidenta interina de la República Centreafricana © OECD/Michael Dean Catherine Samba-Panza, alcaldessa de Bangui, va ser elegida presidenta, el 20 de gener, pel Consell Nacional de Transició CNT, en substitució de Michel Djotodia, principal dirigent de Séléka, que s’havia proclamat president el 2013 i a qui s’havia obligat a dimitir Amb el suport de les Nacions Unides i la Unió Europea, la presidenta de transició va intentar restablir els serveis de l’Estat i pacificar el país, malgrat que va trobar les arques de l’…

L'acord de pau, resultat de la mediació dels Estats Units, Noruega, el Regne Unit i l'organització regional Autoritat Intergovernamental de Desenvolupament IGAD, i signat a la capital etíop al mes d'agost, no va posar fi a la guerra entre les forces del Govern, presidit per Salva Kiir, i els rebels, que segueixen a qui va ser vicepresident, Riek Machar El president Kiir es queixava que l'acord beneficiava els rebels, en atribuir-los la designació dels governadors dels estats d'Unitat i de l'Alt Nil, productors de petroli, i el càrrec de primer vicepresident de la república, al qual el…

Un dels presidents africans que feia més temps que era al poder, Blaise Compaoré, va marxar a l’exili després de dimitir del seu càrrec, el 31 d’octubre Compaoré, que havia arribat a la presidència mitjançant un cop d’estat contra Thomas Sankara el 1987, va haver de dimitir en perdre el suport dels militars, que es van posar al costat dels manifestants que havien paralitzat la capital des de l’agost Els manifestants, que van arribar a ocupar edificis governamentals, protestaven per la decisió dels diputats afins al president, amb majoria parlamentària, de proposar una reforma constitucional…