Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Txèquia 2018
Estat
La inestabilitat va marcar gran part de l’agenda política i social del país durant bona part de l’any a causa de les dificultats del guanyador de les eleccions generals del 2017, Andrej Babiš, de formar govern, per la seva incapacitat d’obtenir la majoria parlamentària necessària Durant prop de vuit mesos Babiš va negociar amb el Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista la possibilitat de formar una coalició o de rebre el suport parlamentari extern Finalment, al juny, la candidatura de Babiš va obtenir els vots suficients per a convertir-se en primer ministre i es va formar un govern de…
Txèquia 2013
Estat
L’any va estar marcat per la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, fet que va paralitzar gran part de l’activitat legislativa durant mesos Al mes de març, el socialdemòcrata Miloš Zeman va assumir la presidència del país en substitució del controvertit Václav Klaus, després de la victòria de Zeman, en segona volta al mes de gener, sobre el candidat conservador, Karel Shwarzeberg Un fort escàndol polític va sacsejar la política txeca durant la primera meitat de l’any, fet que va fer caure el Govern del primer ministre, Petr Nečas La cap de Gabinet de Nečas i sis càrrecs…
Txèquia 2015
Estat
Els nombrosos escàndols de corrupció que van esquitxar l'anterior Govern de l'exprimer ministre Petr Nečas van seguir ocupant espais d'actualitat David Rath, exministre de Sanitat, va ser condemnat a vuit anys i mig de presó per acceptar suborns, i es va convertir en el càrrec més alt del país que ha estat condemnat, enmig d'una intensa campanya contra la corrupció que es va iniciar durant el Govern de Nečas i que el va portar a la dimissió el 2013 La crisi de refugiats que va afectar Europa aquest 2015 va tenir un impacte menor a Txèquia, en comparació amb altres països del seu entorn Durant…
Txèquia
Estat
Estat de l’Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l’W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l’E amb Eslovàquia; la capital és Praga.
La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…