Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Polinèsia Francesa

L’illa de Tahaa
Adam Reeder (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori francès d’ultramar, format per un centenar d’illes i illots: Societat, Marqueses, Australs, Tuamotu, Gambier, Clipperton, que ocupen la major part de la Polinèsia Meridional.
La capital és Papeete , a Tahití Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical amb variacions latitudinals Població polinèsia sobretot maoris amb nombrosos mestissos i xinesos i francesos La palmera cocotera és el principal recurs, però hi ha altres conreus cotó, canya de sucre, cafè Pesca i ramaderia en algunes illes Produeixen copra, sucre, rom i objectes de nacre Exporten copra, vainilla Societat, nacre Tuamotu i Societat El Centre d’Expérimentation du Pacifique CEP, per a les experiències nuclears franceses, té polígons atòmics als atols de Fangataufa i Mururoa i ha…
illes d’Entrecasteaux
Arxipèlag
Arxipèlag volcànic de l’oceà Pacífic, al SE de Nova Guinea, que depèn de Papua Nova Guinea.
Les tres illes principals són Goodenough, Fergusson i Normanby El cacau i la copra són els principals productes agrícoles
illes Amin
Arxipèlag
Grup d’illes al N de les Lacadives, a l’oceà Índic, Unió Índia.
Les illes principals són Chetalatt, Kardamam i Kiltan els seus habitants viuen de l’exportació de la copra i de les pesqueries
illes Amirante
Arxipèlag
Arxipèlag coral·lí de les Seychelles, a l’oceà Índic, al NE de Madagascar.
Les illes principals són Daros, Desneuf, Saint Joseph i Poivre Els seus habitants viuen de la producció de copra, cocos i de les pesqueries Descobertes l’any 1502 per l’almirall portuguès Vasco da Gama, des del 1814 fins al 1976 pertangueren a la Gran Bretanya
arxipèlag de Bismarck
Arxipèlag
Arxipèlag de Papua Nova Guinea, al Pacífic, al nord-est de Nova Guinea.
El formen les illes de Lavongai, Nova Bretanya, Nova Irlanda, Dyaul, Lolobau, Tingwon, les illes de l'Almirallat i les de Sant Maties, Long Island i Umboi Són cobertes de bosc, i les produccions principals són la copra, el cacau i el nacre La ciutat principal és Rabaul
Chagos
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Índic, que políticament forma part del Territori Britànic de l’Oceà Índic des del 1965.
D’origen corallí, no té població estable L’illa més important és Diego Garcia Exporta copra Hi ha bases militars dels EUA i de la Gran Bretanya El 22 de maig de 2025 el Regne Unit formalitzà la cessió de l’arxipèlag a Maurici L’acord inclou l’arrendament de l’illa de Diego Garcia per un període de 99 anys
Cocos

Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Índic, administrat per Austràlia.
És format per dos atols que comprenen 27 illots, els principals dels quals són West, Home i Direction Produeix cocos i oli de copra Descoberts el 1609 per l’anglès William Keeling, foren declarats possessió britànica el 1857 Units a Sri Lanka 1878-86 1942-46 i a Singapur 1903-42 1946-55, foren propietat particular de George Ross del 1886 al 1903 El 1955 passaren sota l’administració d’Austràlia El referèndum d’abril del 1984 fou favorable a la integració amb Austràlia
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
illes de l’Almirallat
Arxipèlag
Grup d’illes al NE de Nova Guinea, que forma part de l’arxipèlag de Bismarck.
Manus, és l’illa més gran i té com a principal centre de poblament Lorengau Els habitants són de raça melanèsia i es dediquen a la pesca, a la plantació del coco, a la talla de la fusta, a l’horticultura i a l’exportació de la copra Descobertes per Le Maire i per Willem Schouten el 1616, foren ocupades successivament pels alemanys, pels japonesos i pels nord-americans entre el 1885 i el 1944 El 1945 foren reintegrades a la confederació australiana i actualment formen part del Territori de Nova Guinea de fideïcomís australià
illes de la Societat
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, el més occidental dels que formen la Polinèsia Francesa.
Consta de les Illes del Vent Tahití , Moorea i de les de Sotavent Raiatea , Tahaa , Bora Bora , Huahine , etc La més important és Tahití, on es troba la capital, Papeete 62735 h 1977 Envolten les illes formacions corallines, l’interior és elevat i molt accidentat i la població es concentra a les costes Les plantacions de cocoters exportació de copra i de vainilla són els recursos principals també es dediquen a la pesca Hi és molt important el turisme Dels lagoons dels atols, hom n'extreu nacre, que dona lloc a una petita artesania