Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
serra de Port del Comte
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les…
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides…
serra de Collserola

Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…
serra d’Alfàbia

Vista dels vessants orientals de la serra d’Alfàbia, el massís més alt de la serra de Tramuntana, de Mallorca
© Fototeca.cat
Serra
Sector de la serra de Tramuntana, a Mallorca, entre Sóller (al N) i Bunyola i Orient (al S), es Teix (a l’W) i l’Ofre (a l’E), amb una altitud màxima de 1 068 m.
Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa
serra de Sant Mamet
Serra
Alineació muntanyosa dels Prepririneus, de direcció NW-SE, que des de Figuerola de Meià (Camarasa), al congost que el Segre ha obert a Rubió d’Agramunt (Foradada), separa la conca de Meià i la vall Ariet de la baronia d’Alòs.
A través del coll d’Orenga s’uneix al massís del Montsec
serra de Corbera
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE, al límit entre la Ribera Alta (Alzira), la Safor (vall Digna) i la Ribera Baixa (Corbera de la Ribera, Llaurí i Favara de la Ribera).
Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera Baixa, el…