Resultats de la cerca
Es mostren 2702 resultats
Gallocanta
Llacuna
Llacuna endorreica de la serralada Ibèrica, a l’Aragó, estesa de SE a NW sobre una depressió miocènica, a 990 m d’altitud.
Rep aigües subterrànies i superficials de rius secundaris provinents de la serra de Peñas Altas La llargària màxima és de 7 km, i l’amplada de 2,6 km la profunditat no és superior a 1,50 m L’aigua té un índex elevat de salinitat i conté clorurs, sulfats i carbonats alcalins
vot secret
Política
Dret
Vot emès de manera que no es pugui conèixer la identitat del votant.
volitiu | volitiva
Gramàtica
Dit de la forma o construcció verbal que expressa la voluntat del subjecte: Faci’s la vostra voluntat, anem!, som-hi!.
violència
Dret
Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
Tant el dret civil com el penal lleven responsabilitat als actes comesos sota l’acció de la violència A més, el codi penal preveu una sèrie de delictes —rebellió, sedició, violació, etc— en què la violència és una part integrant en llur descripció La jurisprudència i la doctrina distingeixen la violència física vis absoluta de la coacció moral vis compulsiva , i és castigada com a amenaça o coacció
vigor
Dret
Força d’obligació en les lleis.
Segons el codi vigent a l’Estat espanyol, si no s’estableix altrament, les lleis entren en vigor al cap de vint dies de llur publicació al butlletí oficial de l’estat
oració temporal
Gramàtica
Modalitat d’oració subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple (Així que puguis, avisa’m. No s’ho creia fins que el va veure).
Les oracions temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat, posterioritat o reiteració d’accions respecte a les que expressa el verb de l’oració principal Són introduïdes mitjançant les conjuncions o locucions conjuntives temporals quan, així que, mentre, mentre que, llavors que, tan aviat com, tot seguit que, des que, d’ençà que, cada vegada que, sempre que, abans que, després que, fins que
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
subjecte
Gramàtica
Element sintàctic essencial de tota oració que designa tot allò de què hom pot dir alguna cosa, anomenada predicat, l’altre element sintàctic també essencial de l’oració.
El subjecte fa o suporta l’acció del verb, nucli del predicat El nucli del subjecte pot ésser un nom substantiu, un mot substantivat o un pronom, que poden dur complements o no, i concerta amb el verb mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre El subjecte pot no ésser explícit en una oració impersonal i en aquelles oracions en què fàcilment se sobreentengui predicat En gramàtica moderna el subjecte és anomenat també sintagma nominal
subjecte del dret
Dret
Dret civil
Titular d’un dret o d’un interès jurídicament protegit, com ara les persones físiques i jurídiques, la societat i l’estat.