Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Tempe
Vall
Vall en forma d’estret situada al NE de Tessàlia, Grècia septentrional, entre el mont Olimp i l’Óssa, a través de la qual el riu Peneu s’obre pas vers la mar.
Té uns 8 km de llargària i, per la seva bellesa, pintoresca i suggestiva, ha estat celebrada per nombrosos escriptors antics i moderns Jacint Verdaguer la cantà en una de les balades que formen el Chor d’illes gregues de l' Atlàntida Lloc d’una gran importància per a les comunicacions de Macedònia i Grècia, fou sempre molt disputat Els grecs antics el relacionaren amb Delfos i sovint hi celebraren cultes en honor d’Apollo
civilització egea
Prehistòria
Civilització prehistòrica corresponent a l’edat del bronze que es desenvolupà a les costes i a les illes de la mar Egea (2700-1100 aC) i que precedí la civilització grega.
Comprèn diverses cultures a Creta donà lloc a la cultura minoica, al Peloponès i a la Grècia continental correspon a la cultura helladicomicènica cultura hellàdica, art micènic, i a les illes, a la cultura ciclàdica
cultura de Starčevo
Prehistòria
Cultura neolítica (6000-4000 aC) desenvolupada al sud-est d’Europa i als Balcans, anomenada així per la localitat sèrbia de Starčevo, a l’E de Belgrad.
Es caracteritza per una ceràmica tosca, per peces fines monocromes o policromes, per unes figures femenines corpulentes però molt estilitzades, etc S'enllaça amb la cultura de Sesklo , a Grècia, i amb la d' Hacilar , a l’Àsia Menor La part septentrional d’aquesta cultura rep el nom de cultura de Körös o de Criş, del nom del riu homònim Körös en hongarès i Criş en romanès, afluent del Tisza
cultura de Hallstatt
Prehistòria
Primer període de l’edat del ferro centreeuropea.
Prengué el nom d’una important necròpoli de túmuls d’incineració i inhumació, descoberta el 1846 a la localitat de Hallstatt, a l’Alta Àustria, molt rica en materials metàllics, la majoria dels quals importats, fet que sembla relacionar-se amb l’explotació d’una important mina de sal La metallúrgia del ferro arribà a terres austríaques des de Grècia i d’Itàlia, i s’estengué cap a l’W, en direcció al Rin, al S d’Alemanya, a Suïssa, a França i a Catalunya Dividida en dues fases, la primera 700-600 aC es caracteritza per un tipus d’espasa llarga de ferro, i la segona 600-500 aC per…
Nemea
Vall
Vall de l’Argòlida, Grècia, entre Fliunt i Cleones, on hi havia el santuari de Zeus, prop del qual se celebraven els jocs nemeus
.
D’aquest santuari resten algunes ruïnes la font Adrastea, l’estadi i, al centre, el temple de Zeus s IV-III aC, d’estil dòric i perípter
Sesklo
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Poblet de la Tessàlia, Grècia, prop de Bólos, on ha estat excavat un poblat prehistòric, del Neolític tessali (IV-III mil·lenni), amb un palau i un
mègaron
.
Amb el jaciment, molt pròxim, de Dimini, ha servit per a definir aquesta fase de la prehistòria grega
edat del ferro
Prehistòria
Segons la divisió tradicional de la prehistòria, la tercera, i la darrera, de les tres edats dels metalls, després de la del coure i de la del bronze.
El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del s XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a generalitzar-se a partir de l’…