Resultats de la cerca
Es mostren 1644 resultats
Toralla i Serradell
Antic municipi
Antic municipi del Pallars Jussà, incorporat el 1969 al nou del Pont de Claverol (actual Conca de Dalt), a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal).
L’antic terme comprenia els pobles de Toralla l’antic cap del municipi, Serradell que fins a mitjan s XX fou cap del municipi, al qual donà nom, Erinyà, Rivert i Torallola
Toledo
Antic municipi
Antic municipi de Sobrarb, a la Fova de Terrantona, format pels pobles de Samper de Toledo (17 h [1991]), San Juan de Toledo (9 h [1991]) i el despoblat d’Atiart.
Superbolquera
Nucli
Nucli turístic del municipi de Bolquera (Alta Cerdanya), situat a 1776 m alt, al NW del poble, vora la carretera de Montlluís a Puigcerdà per Targasona, al límit amb el terme d’Odelló i Vià i molt pròxim a l’important centre turístic de Font-romeu.
Serralta
Nucli
Nucli del terme del municipi d’Oliola (Noguera).
Havia estat un antic terme del municipi d’Oliola Noguera, que pertanyia al s XIX, al municipi del Terme de Ponts
Sendes
Nucli
Nucli (1.243 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), de l’antic terme de la vall de Castellbò, al N de Castellbò.
De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule dedicat a aquest sant, gòtic s XIV-XV, que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer Es conserva al Museu Diocesà d’Urgell
la Savina
Nucli
Nucli de població i port de Formentera, d’on arrenca la carretera que, per Sant Francesc i Sant Ferran, arriba a l’extrem oriental de la Mola, on hi ha el far.
La Savina pertany a la parròquia de Sant Francesc de Formentera El port té un moviment creixent i als seus voltants hi ha alguns establiments turístics
colònia de Sant Pere d’Artà
Nucli
Nucli de població del municipi d’Artà (Mallorca), situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx.
Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola hi anaren a viure 108 famílies L’oratori de SantPere esdevingué el 1927 vicaria in capite
Sant Miquel de Balenyà
Vista parcial de Sant Miquel de Balenyà (Osona)
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli de població format a partir de la parròquia erigida el 1954 al barri de l’estació de Balenyà, pertanyent al municipi de Seva (Osona).
L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és el nucli a partir del qual s’expandí Formen també part de la seva parròquia, diversos masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell El febrer del 2015 fou constituïda com a Entitat Municipal Descentralitzada EMD, categoria que la dotava d’una certa autonomia Entre el 26 de març i el 2 d’abril se celebrà una consulta en què s’aprovà la constitució d’un municipi independent de Seva Malgrat el resultat, el nucli no complia els requisits previstos tenir més de 2000 habitants i una distància mínima de 3 km del…
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…