Resultats de la cerca
Es mostren 545 resultats
Sant Miquel de Turbians
Església
Església del municipi de Gisclareny (Berguedà), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes.
Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny Consta com a parròquia independent del s XII al XIX ara és sufragània de la de Gisclareny
Sant Miquel de Sorerols
© Fototeca.cat
Església
Antiga església parroquial del municipi de Tavertet (Osona), situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà.
L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al s XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091 La despoblació del s XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes té, també, tres finestres de doble esqueixada La mateixa ornamentació es repeteix als costats…
Sant Miquel d’Èrdol
Església
Antiga església parroquial d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dins el recinte emmurallat de l’antiga civitas, en lloc dominant, prop de la cinglera de la banda oriental.
Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937 després del pas d’Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118 L’edificació actual és la darrera del s XII, amb l’afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes L’església ha estat restaurada per la diputació provincial…
Sant Miquel d’Engolasters
Jorge Franganillo (CC BY 2.0)
Sant Miquel de Montclar
Església
Església romànica, situada al peu de l’antic castell de Montclar, del municipi de Pontils (Conca de Barberà).
L’edificació actual s XII es troba modificada en la seva coberta Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l’espadat, lligat a una antiga llegenda sobre el sant
Sant Miquel de Martres
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Occidental), actualment arruïnada, a l’E de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.
El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
Sant Miquel del Port
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Barcelona
, construïda al nou barri de la Barceloneta
.
Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…
Sant Miquel del Pla
Església
Església de la ciutat de Tarragona (Tarragonès), existent ja a la fi del segle XIII, dita del Pla, en oposició a la de Sant Miquel de la Mar
.
El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral El canonge prior hi residia Subsisteix encara, bé que renovada