Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Sant Joan del Mercat
Església
Església parroquial de València, d’origen gòtic (1368).
Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses
Sant Feliu de Xàtiva
Església
Església situada fora del recinte urbà de Xàtiva (Costera), aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis).
Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…
Penella
Església
Llogaret del municipi de Cocentaina (Comtat), al sud del municipi; hi ha l’església de Sant Tomàs.
Havia estat lloc de moriscs
Santa Caterina

Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
el Nen Jesús de Praga

El Nen Jesús de Praga
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…
l’Albacar
Església
Coster septentrional del castell de Xàtiva (Costera) que uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en…
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
Sorerols
Església
Antiga església (Sant Daniel) sufragània de la parròquia de Susqueda, del municipi d’Osor (Selva), esmentada des del 1068 i transformada al segle XVII en la capella de Sant Miquel de Maifré .