Resultats de la cerca

L’església de Sant Agustí sorgí amb la divisió en parròquies de l’any 1785

Vulgarment s’anomena Santa Lletrudis

És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel…

És romànica, d’una nau, sobrealçada, capçada per un absis semicircular, en part alterat per una construcció posterior, adossada Sobre la paret de ponent s’eleva un campanar de paret de dos ulls El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Antigament va ser església parroquial i pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell

D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària

Romànica, del començament del segle XII, és en ruïnes Era capçada a llevant per tres absis formant creuer a ponent s’alça encara un bonic campanar de torre amb una finestra geminada a cada cara

És el monument arquitectònic més remarcable de la vall de Sallent, romànic, amb tres absis semicirculars formant creuer Llisos, són construïts amb petit aparell acuradament tallat Al cantó nord-occidental de l’edifici hi ha les restes del campanar, de planta quadrada És documentada ja el 1036 sota l’advocació de sant Andreu