Resultats de la cerca

El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona, però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX

Era servit per ermitans i administrat per priors preveres A la capella era venerada la Mare de Déu dels Òrfens

Era una cella monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes Des del segle XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona

Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una villa dins les propietats de Sant Cugat És un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina L’absis major té planta semicircular a l’interior Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu Més tard es cobrí amb volta El 1436 passà a ésser sufragània de Sant…

Domina el poble el castell de Montalbà , arruïnat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020, que el comte Bernat I de Besalú donà a la seva muller Toda Passà als vescomtes de Castellnou i en foren feudataris els Serrallonga-Cabrenys El 1313 Beatriu de Serrallonga, vescomtessa de Rocabertí, filla de Bernat Hug de Serrallonga, prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca, i dos segles més tard Montdony era encara dels Rocabertí El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d’un culte probablement d’origen pagà hom pujava en processó el 3 de maig pel camí dels Evangelis…

Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de SantPere del Cenobi des del 1047 amb el de SantPere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del…

L’església era adossada a un important hostal

L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el…

Existia ja el 1080 El retaule que hi hagué fins que fou desafectada era del 1585