Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
la Bòria
Raval
Antic raval de la ciutat de Barcelona, situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l’edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l’Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s’havia localitzat la indústria tèxtil).
La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia El carrer de la Bòria, continuat pel dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport alfòndecs, traginers, hostals i de correus Des del s XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejantlos dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall
el Mercadal de Sant Pau
Raval
Antic raval de la ciutat de Lleida, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l’indret de l’actual estació de ferrocarril.
Barri mercader el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans, formava una plaça porticada on donaven alguns carrers en un d’aquests hi havia el convent del Carme El 1429 es trobava gairebé despoblat
Districte Cinquè
Raval
Nom amb què és conegut el Raval, un dels sectors de l’antic recinte emmurallat de Barcelona que constituí un dels dotze districtes administratius de la ciutat (1945-84).
Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl 503 h/ha el 1985 i dels habitatges 2,9 h per habitatge sense rellogats Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Parallel i el passeig de Colom forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets les cases la majoria dels s XVIII i XIX tenen un equipament deficient La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 1 023,6 h/ha Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys trenta El pla Macià denuncià la situació…
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al llarg del s XIX…