Resultats de la cerca

Es fundà a partir del 1141, en què Ramon Berenguer IV solucionà el problema de les pretensions dels ordes militars sobre el regne d’Aragó, derivades del testament d’Alfons el Bataller L’església fou començada al segle XII amb planta de creu grega i absis rectangular, d’acord amb l’esperit del Cister, adoptat pels ordes militars Al segle següent fou allargada la nau, que hom cobrí amb ogives gòtiques El cimbori, començat al segle XV, restà inacabat i ha estat refet amb rajol després de l’incendi del 1936 Eren famoses la capella de Tots els Sants i, sobretot, la dels Perdons segle XIV, que…

Probablement fou fundat el 1170 pels comtes de Pallars L’església ja era arruïnada el 1418 en resten vestigis

Fou fundat, abans del 868, sota el títol de Sant Andreu, per l’abat Atili, i unit a Sant Vicenç d’Oveix, on sembla que es traslladà la comunitat, fins que, a mitjan segle X, hom donà nova vida a les Maleses Els comtes de Pallars li feren nombroses donacions i fou reedificada l’església, ja dedicada a sant Pere, que fou consagrada el 988 sota l’abat Isern A la fi del segle XI passà a dependre del monestir de Gerri, del qual fou des d’aleshores un simple priorat Fou secularitzat el 1592 hom creà un vicariat perpetu a les Maleses, dependent de la rectoria de Montsor Tingué culte fins al…

Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de SantPere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431…

Hom en desconeix la fundació El 848 els preveres Constantí i Atilà, que regien el lloc, s’oferiren a l’abat Trassari de Lavaix perquè hi restaurés la disciplina monàstica L’intent era de crear-hi un monestir independent, però no hi reeixí Sovint s’han confós documents de Sant Tirs de Llastarri, propietat de Lavaix, amb els de Sentís

El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella féu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà…

Fou fundat al principi del segle IX el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat a Lavaix Gerri en protestà, però sense èxit L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i continuà…

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de Jaume I,…

En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven…

L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…