Resultats de la cerca

Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses

La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella Matella i Sant Joan de l’Erm cinc entre els tres convents El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona La capella de Sant Marc, existent…

Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348 El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella les tres cases juntes tenien només cinc monges

El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del s XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament

Decaigué molt a causa de la Pesta Negra del 1348, i el 1368 les tres úniques monges s’uniren amb les de Sant Joan de l’Erm i les de Matella Al s XV es fusionà amb el monestir de Sant Daniel de Girona

L’edifici Situat en un bell paratge, del que va ser el conjunt monàstic només podem contemplar l’església Aquesta s’ha considerat una obra rural del segle XII, influïda encara pels models de l’arquitectura llombarda Es troba al costat oriental del conjunt i té una planta gairebé en forma de creu grega Consta d’una nau coronada a llevant per un transsepte i tres absis Els absis laterals s’obren a la nau mitjançant un simple plec, mentre que el central, més gran, va precedit per un presbiteri, delimitat per un arc i el plec que obre l’absis La nau i els braços del transsepte són coberts amb…

Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins el 1835

Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La importància de…

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un…

Fundat per l’abat Dòmnul, cap als anys 820-825, amb llicència del comte marquès Rampó, el 844 rebé un diploma de Carles el Calb L’any 869 ja havia estat unit al monestir d’Arles Vallespir