Resultats de la cerca

Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva església…

Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n, cosa que…

La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir…

Hom ha dit també que fou un refugi de monjos de Sant Victorià durant la invasió àrab

Fou fundat a la segona meitat del segle X L’església, iniciada al començament del segle XII, de tres naus, sense creuer, i amb absis semicirculars, és d’estil romànic amb elements mudèjars i gòtics La torre és del segle XIII

Fundat al segle IX, Alfons III el Magne 866-910 li concedí un privilegi com a nucli repoblador A mitjan segle X fou destruït pels musulmans i reedificat pel comte García-Fernández de Castella Fou panteó de personatges emparentats amb els comtes de Castella conserva el sepulcre del Cid i la seva família Sofrí constants reformes en el curs dels segles XIV al XVII De la fàbrica antiga hi ha restes del claustre i la sala capitular El 1502 era unit a la congregació vallisoletana i després de l’exclaustració del 1836 fou casa correccional del clericat i, posteriorment, cedit a trapencs, escolapis i…

Fundat al s VII, potser per Fructuós de Braga, i dedicat als màrtirs antioquens Julià i Basilissa, abraçà la regla benedictina 922 Incorporat a la congregació vallisoletana 1505, forma part actualment de la congregació de Subiero 1893 En fou monjo BJFeijoo Del primitiu monestir resten una capella mossàrab i la portalada romànica 1228, situada en una ala del claustre petit s XIV La resta dels edificis —claustre gran i església— són del s XVIII Ha estat reconstruït després de l’incendi del 1951 Prop del monestir ha crescut un nucli urbà

Fundat per Xilderic I ~543 en honor de Sant Vicenç i de la Santa Creu, canvià de nom en ésser-hi sepultat 576 el bisbe sant Germà i fou posat sota la regla benedictina segle VII Devastat diverses vegades pels normands segle IX, fou fortificat 1368 i obtingué jurisdicció civil fins el 1674 Centre intellectual dels maurins maurí des del 1631, fou suprimit durant la Revolució Francesa 1792 i convertit en presó En resten únicament l’església romànica segle X, on hi ha enterrats Descartes, Mabillon i Montfaucon, i les dependències abacials Ha donat nom a un dels barris famosos, freqüentat per…

Sota el monestir, a gran profunditat, hi ha les coves que li han donat nom, en els corredors laberíntics de les quals reposen els cossos de nombrosos sants És centre important de pelegrinatge Fou un centre cultural i teològic molt important Al s XII, essent ja una laura famosa, escampà nombroses filials que esdevingueren centres espirituals dins el món eclesiàstic rus

Fou fundat el 1011 pels comtes Sanç i Urraca de Castella com a monestir benedictí doble un de monjos i un de monges Al darrer terç del s XIX abandonat el convent pels seus monjos el 1835, els jesuïtes es feren càrrec del monestir i hi establiren un Collegi Màxim de Filosofia i Teologia El 1968 la diputació provincial de Burgos comprà l’edifici als jesuïtes, que traslladaren el Collegi a la Universitat de Deusto Cal destacar el seu cor baix, gòtic, del s XV, i el claustre, també gòtic, del XVI, atribuït a Simón de Colonia