Resultats de la cerca

La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…

Sota el monestir, a gran profunditat, hi ha les coves que li han donat nom, en els corredors laberíntics de les quals reposen els cossos de nombrosos sants És centre important de pelegrinatge Fou un centre cultural i teològic molt important Al s XII, essent ja una laura famosa, escampà nombroses filials que esdevingueren centres espirituals dins el món eclesiàstic rus

Situat a la diòcesi de Langres, avui Troyes, fou la més fecunda de les fundacions del Cister A la línia de Claravall pertanyen, entre altres, Poblet i Santes Creus El 1918 l’abadia fou convertida en establiment penitenciari L’església acabada el 1174 fou destruïda el 1819

Fou fundat per Robert, abat de Molesme, en cercar una vida més austera i fidel a la regla de sant Benet, com a reacció contra la riquesa, l’esclat social i la complicació de la vida i la litúrgia de Cluny Jurídicament establerts el 21 de març de 1098 i edificada la primera església el 1099, els monjos començaren a colonitzar els boscs i els ermots donació de Rainald de Beaune Les seves fundacions directes foren vint-i-vuit, tres de les quals a la península Ibèrica i una a Catalunya —Escarp 1213— Les quatre primeres ocupen un lloc privilegiat La Ferté 1113, Pontigny 1114, Claravall i Morimond…

Fou fundat per sant Benet, vers el 529, al lloc on hi havia unes construccions romanes Destruït pels longobards vers el 580, fou reconstruït vers el 717 per Petronax de Brescia i tingué una època de creixement en la qual es destaca la figura de Pau Diaca El 883 fou novament destruït, fortificat com estava, pels sarraïns Cap al 949 els monjos tornaren a Montecassino Al segle següent, sota el govern de l’abat Desideri 1058-87 —més tard papa amb el nom de Víctor III—, el monestir esdevingué un gran centre cultural i artístic, molt influent en la política de l’època Enderrocat per un…

Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva església…

El nom li ve dels llorers que l’envoltaven Fundat als segles V-VI, fou restaurat a la fi del segle XI Ocupat pels croats al segle XIII, s’hi installaren monjos cistercencs, que l’abandonaren el 1458 a causa de la invasió turca Posteriorment fou habitat per monjos ortodoxos segles XVI-XIX L’església, del segle XI el nàrtex fou refet al segle XIII, amb arcs ogivals, segueix el model clàssic d’església bizantina Els seus mosaics segle XII figuren entre els més famosos de l’art bizantí i, amb els d'Hósios Lukás, són els més importants de Grècia

Fundat per Xilderic I ~543 en honor de Sant Vicenç i de la Santa Creu, canvià de nom en ésser-hi sepultat 576 el bisbe sant Germà i fou posat sota la regla benedictina segle VII Devastat diverses vegades pels normands segle IX, fou fortificat 1368 i obtingué jurisdicció civil fins el 1674 Centre intellectual dels maurins maurí des del 1631, fou suprimit durant la Revolució Francesa 1792 i convertit en presó En resten únicament l’església romànica segle X, on hi ha enterrats Descartes, Mabillon i Montfaucon, i les dependències abacials Ha donat nom a un dels barris famosos, freqüentat per…

Fundat el 1093, restà secularitzat durant uns quants segles, i hi fou renovada la vida monàstica a la fi del segle XIX L’església segle XII és un dels exemplars romànics més notables de la Renània Centre cultural i monàstic molt important, amb les seves publicacions sobretot l’ Archiv für Liturgiewissenschaft  i la sèrie de reproduccions d' Ars Liturgica i l’acció dels seus homes Herwegen, Casel, Heiming, Bomm, etc, ha tingut un paper molt gran en la renovació litúrgica, fins i tot amb influència fora de les fronteres alemanyes