Resultats de la cerca

Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen

Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al s XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França…

Fou dependència de l’abadia de Sant Victorià d’Assan des del 1044

El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia Santa Maria de Valldaura La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren a la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia des del 1158 fou el monestir de Santes Creus Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297 Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 feu portar ossos i cérvols i hi residien temporalment la…

L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…

Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar Més tard fou destinat a…