Resultats de la cerca

Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del segle X era dedicat a santPereSantPere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant…

L’edifici Actualment el conjunt del monestir es troba bastant desfigurat, a causa dels terratrèmols que al segle XV van causar l’esfondrament de les voltes de l’església i la destrucció del claustre i les dependències Encara és possible, però, fer una lectura de l’estructura original L’església tenia una planta de tipus basilical que, després dels terratrèmols, es va ampliar amb capelles i altres construccions Les naus, cobertes amb voltes de canó i capçades per un absis i dues absidioles de planta semicircular, amb voltes de quart d’esfera, al segle XVI es van allargar uns 5 m…

Fundat per l’abat Dòmnul, cap als anys 820-825, amb llicència del comte marquès Rampó, el 844 rebé un diploma de Carles el Calb L’any 869 ja havia estat unit al monestir d’Arles Vallespir

L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…

Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona Tingué una escassa vitalitat del s XIV ençà només tenia prior El 1423 s’uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp Només en resten unes escasses ruïnes

Fou fundat al segle XI per Nuna, vídua de Sanç el Major de Navarra Al segle XII fou unit a San Zoilo de Carrión com a dependència de Cluny Situat al camí de Sant Jaume de Galícia, només en resta l’església, restaurada al segle XIX, de tres naus i creuer sense sobresortir de la planta Els campanars són dues torres cilíndriques on hom pot veure influències del romànic pirinenc d’altra banda, el cimbori influí en els de les esglésies romàniques castellanes posteriors

Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd Tragó de Noguera Era encara priorat el 1579 Poblet el vengué el 1700 Només en resta l’església segles XII-XIII, en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del segle XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als segles XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del segle XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al segle XIX, i també el 1929,…

Fou fundat el 1146, a Yerga, per Alfons VII de Castella-Lleó, amb monjos procedents de Scala Dei, a Banheras de Bigorra Gascunya, i fou traslladat a Fitero el 1152 Esdevingué abadia nullius , i fou abandonat el 1834, amb la desamortització L’edifici és d’un estil gòtic cistercenc, bé que fou retocat posteriorment Només en resten l’església, el claustre i la sala capitular És important el retaule major de l’església, obra de Roland de Mois 1550