Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sant Miquel de Montmagastre

Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir canonical, situat a Montmagastre
, del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anya.
El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger Durant els s XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de Montmagastre, avui…
monestir de Valldonzella

El monestir de Valldonzella
© Josep Bracons
Monestir
Monestir de monges cistercenques (Santa Maria de Valldonzella), situat a la ciutat de Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l’indret on hi hagué l’antiga residència reial de Bellesguard.
El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de Jaume I,…
monestir de la Vall d’Hebron
Monestir
Monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), del municipi de Barcelona, dins l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella féu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà…
Sant Miquel dels Reis
Monestir
Monestir de jerònims fundat a l’Horta de València, extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona, a els Orriols
.
Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà…
Santes Creus

La plaça de Sant Bernat de Santes Creus
© Alberto González Rovira
Monestir
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de Santes Creus) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a l’esquerra del Gaià, al sector septentrional del terme, entre els torrents de Rubió (al S) i de la Font de la Figuera (al N); modernament ha sorgit al seu redós el poble de Santes Creus.
El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…