Resultats de la cerca

Primitivament rebé el nom de Vilanova, i fou dedicat també a sant Pere, sant Llorenç i sant Joan Esmentat ja el 849, sembla que el seu abat Trascari o Trascald el fundà el 839, en reorganitzar-se el bisbat d’Urgell El 939 depenia del bisbe Ató de Pallars i tenia 12 comunitaris El 950 consta com a monestir benedictí el 947 hom li havia concedit l’església de Sant Joan de Viu per fundar-hi un monestir benedictí Al començament del s XI sofrí intrusions laiques, especialment dels senyors d’Erill El 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permutà amb Ramon IV de Pallars Jussà pels de Sant Pere…

Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cella de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal Sembla que era una filial d’Alaó Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474

Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a  Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…

Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…

Fou fundat per l’abat Bonit pels volts del 812, sobre les ruïnes d’una església anterior Mort el fundador el 822, Mercoral en fou elegit abat, i el mateix any el comte Rampó de Girona i de Barcelona obtingué un precepte de Lluís el Piadós que posava el monestir sota la seva protecció i li concedia la immunitat Entre els anys 840 i 870, sota el govern dels abats Elies, Pere i Ansemon, el monestir continuà prosperant entre altres possessions adquirí les esglésies de Sant Pere de Rodes independitzat entre els anys 944 i 948, fet que motivà un llarg procés amb Sant Policarp de Rasès i Sant Julià…

Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic Esporles i vers el 1266 passà al lloc actual Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560 Al segle XIII, Ramon…

El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…

La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…

Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La…

L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…