Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Àneu
Monestir
Antic monestir benedictí, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del segle X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses…
monestir de Ridaura

Torre rodona, únic testimoniatge de l’antic monestir benedictí de Santa María de Ridaura (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, dedicat a Santa Maria, radicat a l’actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li…
monestir de Samos
Monestir
Monestir benedictí situat a la vall de Sarria, 43 km al SE de Lugo.
Fundat al s VII, potser per Fructuós de Braga, i dedicat als màrtirs antioquens Julià i Basilissa, abraçà la regla benedictina 922 Incorporat a la congregació vallisoletana 1505, forma part actualment de la congregació de Subiero 1893 En fou monjo BJFeijoo Del primitiu monestir resten una capella mossàrab i la portalada romànica 1228, situada en una ala del claustre petit s XIV La resta dels edificis —claustre gran i església— són del s XVIII Ha estat reconstruït després de l’incendi del 1951 Prop del monestir ha crescut un nucli urbà
Vallverd

Santa Maria de Vallverd
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc femení, dedicat a Santa Maria, situat a Os de Balaguer (Noguera), dins l’antic terme de Tragó de Noguera.
Sembla que s’originà per l’adopció de la regla cistercenca d’un grup de donades reunides prop de l’antic priorat de Tragó Constituït el 1172, en provingueren les monges que fundaren el monestir de Casbas, al Somontano d’Osca Fins el 1189 hom hi constata una doble comunitat masculina i femenina El 1452 se li afegiren les monges del monestir de les Franqueses, de Balaguer Fou suprimit el 1474, i els seus béns foren incorporats al monestir de Poblet Resten només algunes ruïnes de l’església i el claustre
monestir de Bellera
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Genís de Bellera), actualment desaparegut, situat vora el Flamisell, prop de la borda de Sant Genís, del municipi de Senterada (Pallars Jussà).
Fou fundat al principi del segle IX el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat a Lavaix Gerri en protestà, però sense èxit L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges Al segle següent era una simple possessió de Lavaix…
Sant Julià del Mont
Monestir
Monestir benedictí del municipi de Santa Pau (Garrotxa), situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont (903 m), al N del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts.
La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del segle XIV fou una simple parròquia de l’…
Vallsanta

Ruïnes de l’església, del monestir de Vallsanta
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, dedicat a Santa Maria, del municipi de Guimerà (Urgell), situat a la vora del riu Corb, a l’W del terme.
S'originà pel trasllat de part de la comunitat del proper monestir de la Bovera Vers l’any 1235 es començaren les obres i les monges s’hi establiren a partir del 1237 Es tenen notícies que l’any 1249 ja s’havia completat el trasllat Per un document de l’any 1267 se sap que hi havia una completa comunitat amb tots els càrrecs —hi residien vuit monges sota el comandament de l’abadessa Elvira d’Aguda—, com també totes les dependències del monestir Vers l’any 1272, el rei Jaume I, gran protector de l’orde del Cister, va fer una deixa de 200 morabatins al monestir de Vallsanta per ajudar a les…
monestir de Senterada
Monestir
Antic monestir del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’indret de la seva església parroquial de Santa Maria.
En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven…
Hósios Lukás
Monestir
Monestir de la Fòcida (Grècia), al peu de l’Helicó, prop de Delfos, i dedicat a sant Lluc ermità (mort vers el 949), que habità en aquest indret.
L’església segle XI, de planta netament bizantina, amb nàrtex i gineceu, és tota decorada amb mosaics, que formen un dels millors conjunts d’art musiva bizantina L’iconòstasi té quatre icones del pintor cretenc Damaskinós segle XVI La cripta la primitiva església de Santa Barba, del segle X conté la tomba de sant Lluc i alguns frescs, en mal estat
Servàs
Monestir
Antic monestir dedicat a Sant Esteve, originat per un pacte, de tradició visigòtica, entre el propietari del lloc, el prevere Salmó, tres preveres i nou monjos vers el 833.
Hom l’ha situat entre Gerri de la Sal i Sant Esteve de Perabella, on el 846 actuava part de la comunitat, amb un altre petit monestir donat a Gerri el 849 Les lluites entre els comtes Galuidó i Frèdol provocaren la ruïna d’aquests monestirs, que el 966 eren una simple possessió de Gerri