Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
monestir de Ridaura

Torre rodona, únic testimoniatge de l’antic monestir benedictí de Santa María de Ridaura (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, dedicat a Santa Maria, radicat a l’actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic
Àneu
Monestir
Antic monestir benedictí, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del segle X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al …
monestir de Samos
Monestir
Monestir benedictí situat a la vall de Sarria, 43 km al SE de Lugo.
Fundat al s VII, potser per Fructuós de Braga, i dedicat als màrtirs antioquens Julià i Basilissa, abraçà la regla benedictina 922 Incorporat a la congregació vallisoletana 1505, forma part actualment de la congregació de Subiero 1893 En fou monjo BJFeijoo Del primitiu monestir resten una capella mossàrab i la portalada romànica 1228, situada en una ala del claustre petit s XIV La resta dels edificis —claustre gran i església— són del s XVIII Ha estat reconstruït després de l’incendi del 1951 Prop del monestir ha crescut un nucli urbà
monestir de Bellera
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Genís de Bellera), actualment desaparegut, situat vora el Flamisell, prop de la borda de Sant Genís, del municipi de Senterada (Pallars Jussà).
Fou fundat al principi del segle IX el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat a Lavaix Gerri en protestà, però sense èxit L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges Al segle següent era una simple possessió de Lavaix…
Sant Julià del Mont
Monestir
Monestir benedictí del municipi de Santa Pau (Garrotxa), situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont
(903 m), al N del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts.
La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del s XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú,…
monestir de Senterada
Monestir
Antic monestir del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’indret de la seva església parroquial de Santa Maria.
En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell…
Hósios Lukás
Monestir
Monestir de la Fòcida (Grècia), al peu de l’Helicó, prop de Delfos, i dedicat a sant Lluc ermità (mort vers el 949), que habità en aquest indret.
L’església segle XI, de planta netament bizantina, amb nàrtex i gineceu, és tota decorada amb mosaics, que formen un dels millors conjunts d’art musiva bizantina L’iconòstasi té quatre icones del pintor cretenc Damaskinós segle XVI La cripta la primitiva església de Santa Barba, del segle X conté la tomba de sant Lluc i alguns frescs, en mal estat
Lavaix
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de Lavaix) situat al S del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a la confluència de la riera de Gironella amb la Noguera Pallaresa, les ruïnes del qual són actualment cobertes en la major part pel pantà d’Escales.
Primitivament rebé el nom de Vilanova, i fou dedicat també a sant Pere, sant Llorenç i sant Joan Esmentat ja el 849, sembla que el seu abat Trascari o Trascald el fundà el 839, en reorganitzar-se el bisbat d’Urgell El 939 depenia del bisbe Ató de Pallars i tenia 12 comunitaris El 950 consta com a monestir benedictí el 947 hom li havia concedit l’església de Sant Joan de Viu per fundar-hi un monestir benedictí Al començament del s XI sofrí intrusions laiques, especialment dels senyors d’Erill El 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permutà amb Ramon IV de …
monestir d’Eixalada
Monestir
Antic monestir benedictí dedicat a Sant Andreu, de l’alt Conflent. Situat a l’entrada de la vall d’Engarra, a la riba dreta de la Tet, a llevant dels banys de Toès i dels Graus de Canavelles, dins el terme de Nyer.
Testimoniat per primera vegada en 840-841 com a monestir de caràcter familiar el primer abat fou Comendat, el 854 se li uniren set eclesiàstics emigrats de l’Urgell, que hi aportaren molts béns, i alguns homes lliures Protasi, el més important dels nou vinguts, es reservà el lloc de Cuixà i algunes altres rendes el càrrec abacial fou exercit, però, per Guitizà 864-874 i per Baró 874-878 El 871 obtingué del rei Carles el privilegi d’immunitat i la protecció del comte Miró de Cerdanya Un aiguat, sobrevingut a la tardor del 878, s’endugué el monestir i part dels comunitaris La resta…
monestir de Banyoles
El monestir de Sant Esteve de Banyoles. L’església actual (1702-40) conserva la porta gòtica de 1530
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Esteve de Banyoles), situat a la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany), a un extrem de la Vila Vella.
Fou fundat per l’abat Bonit pels volts del 812, sobre les ruïnes d’una església anterior Mort el fundador el 822, Mercoral en fou elegit abat, i el mateix any el comte Rampó de Girona i de Barcelona obtingué un precepte de Lluís el Piadós que posava el monestir sota la seva protecció i li concedia la immunitat Entre els anys 840 i 870, sota el govern dels abats Elies, Pere i Ansemon, el monestir continuà prosperant entre altres possessions adquirí les esglésies de Sant Pere de Rodes independitzat entre els anys 944 i 948, fet que motivà un llarg procés amb Sant Policarp de Rasès i Sant Julià…