Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
San Pedro de las Dueñas
Monestir
Monestir de monges benedictines del terme municipal de Galleguillos de Campos, a la província de Lleó.
Fou fundat a la segona meitat del segle X L’església, iniciada al començament del segle XII, de tres naus, sense creuer, i amb absis semicirculars, és d’estil romànic amb elements mudèjars i gòtics La torre és del segle XIII
monestir de Veruela

Entrada del monestir de Veruela (Saragossa)
© Jaume Ferrández
Monestir
Antic monestir cistercenc situat a Vera de Moncayo, a la província de Saragossa, fundat per Pero de Atarés (1146) amb monjos procedents de Scala Dei (Gascunya, Occitània).
Abandonat arran de l’exclaustració 1835, fou cedit als jesuïtes 1877, que hi installaren el noviciat D’entre els edificis monàstics, perfectament conservats, es destaquen l’església segle XIII, de tres naus i girola, el claustre, gòtic, amb una galeria superior renaixentista, la sala capitular i el refetor El monestir acull un museu del vi
San Martín de Frómista
Monestir
Monestir benedictí situat al municipi de Frómista, a la província de Palència, Castella i Lleó.
Fou fundat al s XI per Nuna, vídua de Sanç el Major de Navarra Al s XII fou unit a San Zoilo de Carrión com a dependència de Cluny Situat al camí de Sant Jaume de Galícia, només en resta l’església, restaurada al s XIX, de tres naus i creuer sense sobresortir de la planta Els campanars són dues torres cilíndriques on hom pot veure influències del romànic pirinenc d’altra banda, el cimbori influí en els de les esglésies romàniques castellanes posteriors
priorat d’Espirà de Conflent
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, situat al poble d’Espirà de Conflent, dependent de Serrabona, fundat el 1190.
Després d’una època de decadència a partir del s XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reard el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa Es conserven l’església —actual parròquia— i la casa prioral, que al s XIV foren voltades de muralles L’església, romànica ampliada al s XII, és de tres naus i tres absis ha estat modernament restaurada conserva quatre retaules barrocs s XVIII, la imatge de la Mare de Déu s XII i set pintures els Set Sagraments de Poussin
priorat de Banyeres
Banyeres del Penedès Santuari de Santa Maria de Banyeres
© Fototeca.cat
Priorat
Monestir
Priorat benedictí (Santa María de Banyeres), dependent de Ripoll, al municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès).
Es conserva l’església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de Banyeres és esmentada ja com a priorat l’any 1280 La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352 Depenia d’aquest priorat el lloc de Salomó Tarragonès, que el 1352 tenia 36 masos L’any 1559 el priorat de Banyeres i els seus béns foren units al collegi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular
monestir de Leyre

Aspecte del monestir de Leyre
© CIC-Moià
Monestir
Monestir, sota l’advocació de sant Salvador, situat en els contraforts del Prepirineu navarrès.
Pertanyent a l’orde benedictí, apareix citat a mitjan segle IX Destruït per Almansor, fou començat a reconstruir el 1022 i consagrat el 1098 d’aquest moment són la cripta, de planta quadrada, i quatre naus separades per fileres de columnes amb capitells de grans dimensions, i la capçalera de l’església És del segle XII la nau principal, així com la Capella dels Reis, amb els sepulcres dels reis de Navarra El 1239 el monestir passà a mans dels cistercencs, i fou acabat en estil gòtic cistercenc A causa de la desamortització el monestir fou abandonat, i no tornà a ésser habitat…
Sant Tiberi d’Agde
Monestir
Monestir del Llenguadoc, al N de l’antiga seu episcopal d’Agde.
Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al s XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del s XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de façana, que no s’acabà mai Des del…
Sant Esteve d’Agusà
Monestir
Antic monestir benedictí origen del poble i municipi de Sant Esteve del Monestir (Rosselló).
Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al s XI Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat Des del s XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica Des del s XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica,…
Santa Magdalena de Bell-lloc
Monestir
Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’W de la ciutat de Tarragona, prop de la necròpolis romanocristiana.
Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de SantPere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari,…
Àneu
Monestir
Antic monestir benedictí, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del segle X era dedicat a santPereSantPere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant…