Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Austràlia
Paisatge prop de Pemberton, Austràlia
© Fototeca.cat
Continent
Continent situat entre 10°41´ i 39° S de latitud i entre 113°9´ i 153°39´ E de longitud.
Constitueix pròpiament una illa vorejada al sud i a l’est per l’oceà Índic, al nord per les mars de Timor i Arafura i a l’oest per la mar del Corall, l’oceà Pacífic i la mar de Tasmània Aquesta última la separa de Nova Zelanda l’estret de Torres, al nord, de Nova Guinea, i l’estret de Bass, al sud, de Tasmània El relleu Austràlia es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades els plegaments orientals, les terres baixes del centre i el massís occidental Vista del litoral de la costa de l’estat australià de Victòria © Corel Professional Photos Els plegaments orientals Els…
l’Antàrtida
Continent
Continent situat al voltant del pol sud i que juntament amb les illes properes és a l’interior dels 60° de latitud.
Té 14 100 000 km 2 de superfície, compreses les illes 140000 km 2 i la plataforma continental amb glaç flotant 1160000 km 2 La geografia La geomorfologia Des d’un punt de vista tectònic, hom distingeix dues grans unitats, separades per una línia ideal que va de la mar de Weddell a la mar de Ross La unitat occidental , d’àrea molt més reduïda que l’oriental, pot ésser interpretada com una prolongació de serralades andines és un conjunt de serralades alpines i de fosses les dues principals són les que formen les mars de Weddell i de Ross, que constitueix un sòcol rocós discontinu per sota l’…
Fundació Catalana Síndrome de Down
Ciències de la salut
Fundació creada el 1984 amb l’objectiu de promoure la qualitat de vida de les persones afectades per la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals, amb una atenció especial a l’estimulació per tal que assoleixin la màxima autonomia possible que els faciliti la integració.
La creació fou propiciada per l’aprovació al Congrés dels Diputats el 1982 de la Llei d’integració social del minusvàlid LISMI, impulsada per Ramon Trias Fargas , cofundador de la FCSD juntament amb la seva esposa Montserrat Trueta Declarada d’utilitat pública, instituí també un Servei General d’Informació i un Servei d’Estimulació Precoç posteriorment anomenat Servei d’Atenció Primerenca, SAP, i el 1985 incorporà el Centre de Documentació Begoña Raventós CDBR, especialitzat en retard mental Des del 1986 publica el butlletí Síndrome de Down, Treballs i Resums Científics , adreçat als…
Àfrica

Mapa polític d’Àfrica
Continent
Continent situat entre els 17°30´ de longitud W (al cap Verd, Senegal) i els 51°25´ de longitud E (al cap Hāfūn, Somàlia) i entre els 37°20´ de latitud N (al cap Blanc, Tunísia) i els 34°50´ de latitud S (al cap Agulhas, Sud-àfrica).
Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…
Oceania
La serralada dels Alps meridionals, a l’illa del Sud, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Continent
Continent que comprèn Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda i les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.
La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…
El que cal saber de la vida de la dona embarassada
Ciències de la salut
Quan una dona sospita que pot estar embarassada encara que no ho hagi confirmat, cal que adopti algunes precaucions per tal que el desenvolupament del futur infant es produeixi sense complicacions, perquè és precisament durant les primeres setmanes que una afecció que alteri el desenvolupament embrionari pot tenir més conseqüències Durant l’embaràs, la dona no ha de menjar "per dos", ni s’ha d’alimentar al seu capritx, perquè corre el perill d’engreixar-se massa, i que empitjorin els trastorns possibles durant l’embaràs, com ara el mal d’esquena o les varices a més, el fetus pot créixer massa…
Medicaments, raigs X i vaccins durant l’embaràs
Ciències de la salut
És fàcil que durant els nou mesos de l’embaràs la dona experimenti algun trastorn o malaltia, no necessàriament relacionada amb la gestació, que plantegi la necessitat d’efectuar alguna prova diagnostica, com ara una radiografia, o de prendre algun medicament Aquests procediments, innocus en d’altres etapes de la vida, poden ésser perjudicials durant l’embaràs Els medicaments administrats a la dona poden passar al fetus a través de la circulació placentària Alguns d’aquests medicaments poden atènyer nivells molt elevats en el fetus i alterar el desenvolupament de teixits i òrgans en formació…
Hàbits nocius durant l’embaràs
Ciències de la salut
Durant l’embaràs és especialment perjudicial que la dona mantingui certs hàbits nocius, com són el consum de tabac, el d’alcohol o d’altres drogues, ja que el desenvolupament del fetus en podria ésser afectat Amb relació al tabac , cal destacar que el fum procedent de la seva combustió conté una gran diversitat de substàncies tòxiques, entre les quals destaquen pel seu efecte sobre l’embaràs el monòxid de carboni i la nicotina El principal efecte nociu del monòxid de carboni consisteix en el fet que es combina amb l’hemoglobina dels glòbuls vermells, substància destinada al transport de l’…
El treball durant l’embaràs
Ciències de la salut
La majoria de les dones que treballen fora de casa ho poden continuar fent durant l’embaràs, sempre que la seva ocupació els permeti d’observar les limitacions esmentades en els apartats anteriors sobre activitat física i viatges Fonamentalment, la dona gestant ha d’evitar que les seves activitats diàries arribin a esgotar-la, ja que diversos estudis han comprovat que l’excés de treball pot fer que l’infant neixi prematurament o amb un pes inferior al que hauria de tenir Així, cal valorar en cada cas el tipus de treball que es realitza, les hores de dedicació que exigeix i la seva distribució…
Els viatges durant l’embaràs
Ciències de la salut
En si mateixos, els viatges no representen un perill per a l’embaràs, però convé d’adaptar-se a les limitacions pròpies d’aquest estat i reduir al mínim les possibilitats d’un accident, que podria tenir conseqüències sobre el fetus Així, sempre que sigui possible, cal procurar d’efectuar els desplaçaments en un medi urbà en les hores de menys aglomeracions, quan els riscs d’una caiguda o un accident són menors, i els índexs de contaminació ambiental no són tan elevats A més, si ha d’emprar un transport públic, és més probable que en aquestes hores trobi seients lliures En els viatges de llarg…