Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Šělomó Bonjuda
Economia
Literatura
Judaisme
Jueu mercader i poeta de circumstàncies de qui es conserva una poesia de felicitació a Mošé Natan de Tàrrega.
Es convertí el 1391 i rebé el nom de Pere de Montcada
Yĕhošu‘a Šatabí
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Jueu traductor a l’hebreu del tractat de l’asma de Maimònides.
Encapçalà la seva obra amb una curta poesia
Iṣḥaq ben Šemuel Cap
Judaisme
Jueu de Barcelona que l’any 1305 signà amb els principals de la comunitat la cèlebre excomunió contra els estudis de filosofia.
Probablement és l’autor d’una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes
Yosef ben Mošé Mešiah
Literatura
Judaisme
Poeta hebreu, del qual ha romàs una poesia religiosa de caràcter hímnic i una moralitat sobre la inconstància del temps.
Dèbora
Història
Judaisme
Història del dret
Jutgessa i profetessa d’Israel.
Segons el llibre dels Jutges , menà Barac contra els opressors cananeus La victòria d’Israel donà lloc a un bell càntic que pertany a les més antigues creacions de la poesia israelita
Mošé ben Šem Ṭob Gabbay
Literatura
Judaisme
Rabí i autor jueu.
Cunyat de Šim'on ben Ṣemaḥ Duran Després d’haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s’establí a Honein Algèria, decisió que, pel que representava d’abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Šělomó de Piera L’any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Raši És autor també d’una poesia religiosa
Yosef ben Meir ibn Sabarra
Literatura
Judaisme
Metge, escriptor i moralista jueu.
Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Ša'ašu'im Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’IMGonzález i Llubera, 1931, en prosa ritmada, que dedicà a Šéšet Benvenist Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamon desenganyat Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina
Profiat Duran
Esoterisme
Gramàtica
Cristianisme
Judaisme
Metge, astròleg, gramàtic i exegeta jueu.
El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea…
Šělomó ben Abraham ibn Adreṭ
Judaisme
Rabí i talmudista, deixeble de Mošé ben Naḥman i Jonà ben Abraham.
Des del 1278 els reis li encomanaren, pel seu prestigi i saber, de resoldre qüestions entre jueus i fins aplicacions de pena de mort Fou consultat d’arreu del món conegut i les seves respostes a qüestions de dret hebreu — es calcula que n'escriví unes 11 000, 3 000 de les quals es conserven aplegades en reculls ja en vida del seu autor — són modèliques per la claredat, la humanitat i la justesa d’exposició, i són, alhora, una font històrica del judaisme del seu temps Escriví també una rèplica al Pugio fidei , de Ramon Martí, una poesia religiosa, comentaris a dinou tractats del…
Bonastruc de Porta
Judaisme
Rabí de l’aljama de Girona i metge.
De nom Mošé ben Naḥman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN Destacà en el judaisme com a filòsof, talmudista i cabalista Pel seu gran prestigi fou cridat a una controvèrsia pública celebrada a Barcelona 1263 en presència de Jaume I i de Ramon de Penyafort La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià Es conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc de Porta Les autoritats eclesiàstiques, però, l’obligaren a exiliar-se després d’una…