Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
David Ben Marwān al Muqammis
Filosofia
Judaisme
Filòsof jueu oriental, probablement convertit un quant temps al cristianisme.
La seva obra filosòfica ' Išrūn maqālāt ‘Vint dissertacions’ segueix el kālam àrab i conté una història de les sectes jueves i atacs a l’islam
Šělomó Astruc
Bíblia
Judaisme
Rabí, metge i comentarista bíblic, probablement assassinat durant els avalots de l’any 1391.
És autor d’un comentari homilètic al Pentateuc, Midrašé ha-Torà , escrit cap al 1380, i de comentaris a un fragment d’Isaïes, al salm 139 i al Llibre d’Ester A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges
ebionita
Judaisme
Cristianisme
Membre d’un grup judeocristià integrat probablement d’essenis convertits al cristianisme després de l’any 70.
Els ebionites s’autodefinien “pobres” hebr ebionim , negaven la divinitat de Crist, bé que el reconeixien com el profeta anunciat per Moisès, i creien en la transmigració i en l’oposició de dos principis
esseni | essènia
Judaisme
Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al s II aC.
El centre geogràfic dels essenis fou el NW de la mar Morta, vora les actuals ruïnes de Qumran hom creu que els qumranites foren essenis Ambdós grups s’havien separat de les autoritats religioses i del culte oficial del temple de Jerusalem i tenien regles pròpies de comportament Vivien en comunitats monàstiques i renunciaven a la propietat privada obeïen un superior responsable, imposaven un període de prova als nou vinguts i celebraven àpats comunitaris i banys rituals per als iniciats estudiaven la Llei en els seus mínims detalls i practicaven la pregària comuna i el treball manual En llur…
Iṣḥaq ben Šemuel Cap
Judaisme
Jueu de Barcelona que l’any 1305 signà amb els principals de la comunitat la cèlebre excomunió contra els estudis de filosofia.
Probablement és l’autor d’una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes
Yĕhudà ben Yaqar
Judaisme
Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mošé ben Naḥman.
Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l' haggadà de Pasqua
saduceu
Bíblia
Judaisme
Membre d’una secta religiosa jueva partidària probablement de la família sacerdotal de Sadoc, d’on devien haver rebut el nom.
Instituïts com a partit o secta, després del 200 aC, els saduceus eren rivals dels fariseus molt actius en la vida política i econòmica, eren integrats pels elements més rics de la població Negaven la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels, però eren severs en l’aplicació del dret penal israelític
Abdies
Judaisme
Cristianisme
Un dels dotze profetes menors d’Israel.
És considerat l’autor de l’anomenat llibre d’Abdies, el més curt de l’Antic Testament 21 versicles, dirigit contra els edomites, poble semita del sud de la Palestina Fou redactat, probablement, vers l’any 500 aC
Iṣḥaq
Literatura
Judaisme
Autor jueu de cognom desconegut, probablement català, que el 1210 escriví el llibre ‘Ezrat Našim (‘Defensa de les dones’), en prosa rimada.
El llibre és una rèplica a l’obra antifeminista de Yěhudà ibn Šabbetay, sense superar l’estil i la gràcia d’aquest i sense convèncer
arca de l’aliança
Judaisme
Mena de cofre de fusta d’acàcia revestit d’or que contenia les taules de la llei i que era considerat el lloc especial de la presència de Déu entre el seu poble ( aliança
).
Segons la Bíblia, fou construïda per Moisès al peu del Sinaí per manament de Déu Els israelites, la portaren amb ells durant tot el temps del pelegrinatge, i, un cop construït el temple de Jerusalem, la collocaren al Sant dels Sants Es perdé probablement durant el temps de l’exili del poble a Babilònia