Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Šělomó ibn Ṣaqbel
Literatura
Judaisme
Poeta andalusí de llengua hebrea.
És autor del Neum Ašer ben Yěhudà , poema en prosa rimada on narra les aventures del protagonista darrere una dona, seguint l’estil de les maqāmat d’al-Ḥarirī
Iṣḥaq ben Zeraḥya ha-Leví Gerundí
Literatura
Judaisme
Poeta hebreu.
És autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals
Dèbora
Història
Judaisme
Història del dret
Jutgessa i profetessa d’Israel.
Segons el llibre dels Jutges , menà Barac contra els opressors cananeus La victòria d’Israel donà lloc a un bell càntic que pertany a les més antigues creacions de la poesia israelita
Yĕhudà ben Barzilay ha-Bargeloní
Judaisme
Talmudista jueu, deixeble d’Iṣḥaq ben Reubén.
Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes qüestions matrimonials al Yaḥas Šeer Baśar , qüestions monetàries al Séfer ha-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Seṭarot o llibre de formularis i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps al Séfer ha-'Iṭṭim Inicià a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yeṣira Tingué una polèmica amb Abraham bar Ḥiyya sobre la celebració del matrimoni
Yĕhudà ben Yaqar
Judaisme
Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mošé ben Naḥman.
Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l' haggadà de Pasqua
Iṣḥaq
Literatura
Judaisme
Autor jueu de cognom desconegut, probablement català, que el 1210 escriví el llibre ‘Ezrat Našim (‘Defensa de les dones’), en prosa rimada.
El llibre és una rèplica a l’obra antifeminista de Yěhudà ibn Šabbetay, sense superar l’estil i la gràcia d’aquest i sense convèncer
Josuè
Bíblia
Judaisme
Capitost israelita, successor de Moisès.
Conduí des de la Transjordània els clans provinents d’Egipte ss XIII-XII aC De les victòries que li atribuïa la tradició, la més certa històricament és la de Gabaon, celebrada per un càntic que, interpretat al peu de la lletra, donà origen a la creença que Josuè havia fet aturar el Sol
Avicebró
Filosofia
Literatura
Judaisme
Nom amb què fou conegut als Països Catalans Šělomó ibn Gabirol, poeta i filòsof jueu andalusí.
Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’escolàstica…
càbala
Judaisme
Conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, desenvolupades en el judaisme.
La càbala especulativa , o càbala pròpiament dita l’anomenada pràctica -ma’sīt- degenerà en màgia i ocultisme, disposa d’uns procediments exegètics propis guematria, notarikōn, temurà per a llurs interpretacions del món, del seu origen i dels seus misteris Déu és considerat infinit, principi de totes les coses i desconegut i incomprensible per a les criatures De la divinitat procedeixen per emanació deu atributs, anomenats sefirot L’ànima, emanació d’una sefirà , existeix abans del naixement, té diversos graus i consta d’un element masculí i d’un altre de femení hom admet la metempsicosi…
sinagoga
Interior de la sinagoga de Barcelona
© Fototeca.cat
Judaisme
Nom donat en el món grecollatí (gr: συναγωγή) al lloc de reunió per al culte jueu (hebr: bēt ha-kěneset), a partir de l’època postexílica (segle VI aC).
Sembla que, en un principi, era destinada únicament a la lectura pública i a l’estudi de la Llei, i no a la pregària o al culte pròpiament dits D’origen discutit, és gairebé segur que la destrucció del temple de Salomó 587 aC i la deportació a Babilònia 586 aC hi tingueren un paper important El culte espiritual, propugnat per Ezequiel, com a substitució del sacrificial, juntament amb l’obra de restauració d’ Esdres segle V aC, exigia la formació de centres d’estudi de la Llei Al llibre de Nehemies hom troba ja un esquema de la futura litúrgia sinagogal —origen d’una bona part de la litúrgia…