Resultats de la cerca
Es mostren 1994 resultats
Michael Graves
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador nord-americà.
Estudià arquitectura a les universitats de Cincinnati i Harvard, i el 1962 inicià una carrera docent de quatre dècades a la Universitat de Princeton, ciutat on també obrí el seu estudi Juntament amb Richard Meier, Peter Eisenman, Charles Gwathmey i John Hejduk, forma part del grup anomenat Five Architects , considerats pioners del postmodernisme El 1972 projectà la seva primera obra important, la Snyderman House, a Fort Wayne, Indiana El 1979 dissenyà un complex municipal a Portland, Oregon, considerat el primer edifici pròpiament postmodernista i que…
llibre de butxaca
Disseny i arts gràfiques
Llibre fàcilment transportable, de dimensions entre mitjanes i petites, enquadernació generalment en rústica i preu relativament econòmic.
Molt sovint els llibres de butxaca són reedicions de títols publicats prèviament amb tapa dura Es generalitzaren sobretot des de mitjan s XX, amb la creixent mobilitat de la població Entre les colleccions de llibres de butxaca històricament més rellevants cal esmentar les de Penguin Books 1935, en l’àmbit anglòfon, les de l’editorial alemanya Rowohlt, els anys quaranta i, en el francòfon, “Le Livre de poche” 1953
Sita Murt
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és coneguda la dissenyadora de moda Carme Murt.
Filla d’un fabricant del ram de l’adoberia, estudià disseny tèxtil a Barcelona Casada amb l’empresari tèxtil Esteve Aguilera, amb el qual collaborà, després de la seva mort 1984 es féu càrrec del negoci familiar, el nom de la marca comercial del qual canvià d’Esteve Aguilera a Sita Murt Transformà i convertí l’empresa en una de les firmes de moda catalanes amb més presència internacional gràcies a un estil propi i identificable, i aconseguí un ràpid creixement, bé que el 2014 superà un concurs de creditors a través d’una important reestructuració Aquest any, la seva empresa tenia uns 2000…
camp d’Agde
Camp de concentració
Camp de concentració establert el 28 de febrer de 1939 pel govern francès al terme d’Agde (Llenguadoc, Occitània, departament de l’Erau).
Construït per voluntaris republicans espanyols, ocupava una superfície d’unes 30 hectàrees, on hom aixecà unes 250 barraques per a aproximadament 25000 interns Entrà en funcionament la segona quinzena del mes de maig i acollí, d’una banda, militants comunistes bàsicament del PSUC i, de l’altra, refugiats pròxims a la Generalitat de Catalunya Ambdós grups es mantingueren segregats per les desavinences polítiques Conegut informalment com “el camp dels catalans”, la seva creació fou en bona part resultat dels esforços de consellers de la Generalitat de Catalunya a l’exili davant les autoritats…
camp de Sant Cebrià de Rosselló
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja de Sant Cebrià (Rosselló) pel govern francès el mes de febrer de 1939, destinat, com el proper camp d’Argelers
, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya als darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
S'hi concentraren 30 000 homes, molts dels quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, al camp del Barcarès A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys
camp de concentració de Mauthausen

6.000 presoners despullats del camp de concentració de Mauthausen esperant la desinfecció (10 de juliol de 1941)
United States Holocaust Memorial Museum, cortesia de l’Archiv der KZ-Gedenkstaette Mauthausen
Camp de concentració
Camp de concentració nazi situat a la localitat de Mauthausen (Àustria), a uns 20 km de Linz.
El camp de Mauthausen fou anunciat per les SS poc després de l’Anschluss annexió d’Àustria a Alemanya març del 1938 Destinat inicialment a treballs forçats per a opositors al règim nazi i persones pertanyents a collectius qualificats de criminals o asocials, els primers interns, procedents del camp de Dachau, en començaren la construcció el 8 d’agost d’aquest any, des del principi en condicions molt precàries hi sovintejaren la fam, les malalties i els càstigs violents Poc després de començar la Segona Guerra Mundial, el nombre d’interns cresqué ràpidament a causa de l’arribada d’un gran…
camp del Voló
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la vila del Voló (Rosselló) pel govern francès l’any 1939, destinat a refugiats civils que arribaven al territori de l’Estat francès a la fi de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 procedents de la zona republicana.
Era un camp de pas especialment dedicat a dones, vells i criatures, per a ésser traslladats als municipis que s’havien ofert a fer-se'n càrrec
camp de Vernet
Camp de concentració
Antic camp de concentració actiu en 1939-44 a Lo Vernet (en francès Le Vernet), al departament d’Arieja, regió d’Occitània.
Fou construït pel govern francès el febrer del 1939, i inicialment serví per a internar-hi soldats republicans que havien combatut en la Guerra Civil Espanyola, especialment soldats de les Brigades Internacionals Després de l’ocupació alemanya i la implantació del règim de Vichy , al maig-juny de 1940, hi foren empresonats també membres de la resistència, opositors als règims de Hitler, de Mussolini i de Pétain, un dels quals, l’escriptor Arthur Koestler 1939-40, en descriví les condicions infrahumanes Definit el 1941 explícitament com a camp de concentració per les autoritats de Vichy, a…
camp del Barcarès
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja del Barcarès (Rosselló) pel govern francès per l’abril del 1939, destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’Estat francès a la fi de la guerra civil de 1936-39 procedents de la zona republicana.
En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló D’una capacitat de 50 000 persones, n'arribà a contenir, pel juny d’aquell any, de 70 000 a 80 000 No fou mai considerat de caràcter repressiu, però no era permès als internats d’abandonar-lo sense una autorització especial Pel setembre del 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i fou posat sota l’autoritat militar Després de l’armistici del 1940 fou un punt de…
Auschwitz

Entrada al camp de concentració d'Auschwitz
© Pixabay
Ciutat
Camp de concentració
Nom alemany amb què és coneguda la ciutat polonesa d’Oświęcin al sud-est de Katowice, on a l’abril de 1940 els nazis construïren diversos camps de concentració.
L’àrea en què es trobaven aquests camps ocupava uns 40 km 2 i fou delimitada després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich Els presoners eren primer civils polonesos i soldats russos, però des del 1941, que es convertí en camp d’extermini sota la direcció de Rudolf Höss, hi foren destinats sobretot jueus 90% Els presoners eren meticulosament classificats segons l’origen i altres particularitats jueus, gitanos, homosexuals, Testimonis de Jehovà, etc Auschwitz constava, bàsicament, de tres camps A I-Base, A II-Birkenau i A III-Monowitz Als dos primers hi havia les cambres de gas on els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
