Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
vernís
Disseny i arts gràfiques
Nom que hom dóna al vehicle o suport dels pigments de la tinta d’imprimir, generalment oli de llinosa.
palmetejador
Disseny i arts gràfiques
Tros de fusta graduada amb què hom dóna sobre el motlle cops suaus a fi que totes les lletres restin a la mateixa altura.
prospecte
Disseny i arts gràfiques
Imprès, generalment de petites dimensions, que acompanya un medicament, un aparell, un producte, etc, i en dóna instruccions sobre la utilització, les característiques, etc.
perspectiva lineal
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva que representa els objectes en qualsevol dels sistemes perspectius, utilitzant com a mitjà d’expressió solament la línia.
La perspectiva lineal, en cenyir-se al contorn dels objectes, dóna una imatge precisa, i per això és la més utilitzada per a traçats geomètrics, plànols i dibuixos tècnics Té, però, l’inconvenient de no utilitzar el clar-obscur ni el color, per la qual cosa sol resultar freda i rígida
fotocòpia
Disseny i arts gràfiques
Procediment de còpia basat en mètodes fotogràfics (fotografia) o electrofotogràfics (xerografia).
La còpia fotogràfica, que originalment donà nom al procediment, es basa en el revelatge quasi instantani d’un negatiu recobert d’una emulsió de clorur d’argent, que és en contacte directe amb un suport positiu recobert d’argent colloidal la difusió del clorur d’argent la part no impressionada del negatiu sobre el suport hi reprodueix una imatge positiva Actualment aquest sistema ha estat bandejat pel de la xerografia, molt més ràpid, versàtil i econòmic
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī s IX i el físic italià Giambattista della Porta s XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon s XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del s XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una placa sensible, essent, per…
xerografia
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió, sense contacte entre la matriu i el paper, basat en la fotoconducció de determinades matèries aïllants i en l’atracció elèctrica entre dos cossos carregats d’electricitat estàtica de signe contrari, que permet de reproduir en sec documents i texts impresos.
En una placa de matèria fotoconductora carregada positivament i exposada a la llum en la càmera fotogràfica és formada una imatge elèctrica de manera que, en les parts on la imatge és blanca, la llum fa desaparèixer la càrrega, mentre que en les parts negres o grises la càrrega subsisteix totalment o parcialment, segons el matís La imatge latent obtinguda és empolsada amb un finíssim pigment a base de resines sintètiques i carregat negativament el pigment resta adherit a les parts electritzades de la placa, que corresponen als negres i els grisos de la imatge òptica En aplicar…
enquadernació
Disseny i arts gràfiques
Manera d’estar enquadernat un llibre.
El material de què estan fetes o folrades les tapes dóna nom als diferents tipus d’enquadernacions Així, hom parla d' enquadernació en cartoné quan les tapes de cartó són folrades amb paper imprès Aquesta i l’enquadernació amb diversos materials sintètics símil pell, guàflex, etc tendeixen a desplaçar l' enquadernació en tela tapa de cartó recoberta de teixit, això no obstant, encara molt freqüent i l' enquadernació en pell tapa de cartó recoberta de pell, reservada generalment a les edicions de luxe D’entre les modalitats més econòmiques i que s’han imposat en els darrers anys, cal esmentar…
premsa de relligar
Disseny i arts gràfiques
Nom genèric que hom dóna a les diferents eines emprades pels relligadors o enquadernadors quan cal subjectar els llibres o quan cal que estiguin fortament premuts, en qualsevol de les operacions a les quals els sotmeten.
Aquestes eines poden ésser constituïdes per dues peces de fusta o metàlliques unides per dos espàrrecs que les premen en enroscar-hi les femelles, o bé poden consistir en petites premses de cargol d’accionament mecànic o hidràulic, segons la importància del taller
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Sistema emprat pels relligadors per a cobrir amb fulls d’or les lletres o vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura industrial amb planxa i premsa de…