Resultats de la cerca

Iniciat a Venècia, visqué gairebé sempre a Roma Entre les seves sèries de gravats, fruit d’una elaboració molt personal de les vedute de model venecià, es destaquen Opere varie d’architettura, prospettiva, groteschi, antichità 1750, el cicle Vedute di Roma 1748-1775, valuós inventari de la Roma setcentista Carceri d’invenzione 1750-60, escenografies fantàstiques d’interiors Antichità romane 1756, completat amb Magnificenza et Architettura de'Romani , reconstruccions d’un minuciós estudi topogràfic i arquitectònic i alhora d’una descordada imaginació Diverse maniere d’adornare i…

Net de Josep M Folch i Torres, estudià amb Josep Pla-Narbona i també a Llotja Inicialment s’associà amb Jordi Canelles 1969-77, en 1977-81 dirigí el seu propi equip i, amb altres dissenyadors, fundà el 1991 l’estudi Quod Treballa tant per a l’àmbit privat com per al públic de les seves nombroses realitzacions destaquen la senyalització per al ferrocarril metropolità de Barcelona 1982, el logotip de TV3 1993 i els logotips oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona del 1992 1990 Professor de l’Escola Massana de Barcelona 1981-87, ha obtingut diversos premis de disseny…

Practicà a l’estudi de HHRichardson i estudià a Europa 1878-80 El 1880 creà la firma McKim, Mead i White, la qual s’especialitzà, fins el 1887, en projectes de cases residencials, principalment d’estructura de fusta, conegudes amb el nom de Shingle Style, la més famosa de les quals és El Casino 1881, a Newport Rhode Island Ajudats per JMWells, que dissenyava els elements decoratius, contribuïren també a la imposició d’un neoclassicisme caduc Entre les obres més importants de White cal destacar les universitats de Nova York i de Virgínia, la Gorham Manufacturing Company, a Nova…

Cursà estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, inacabats, i s’incorporà a l’estudi del seu germà Alfons Milà i Frederic de Correa El 1958 s’establí per compte propi com a dissenyador industrial i d’interiors Amb André Ricard , Antoni de Moragas , Oriol Bohigas i altres fou un dels fundadors de l' ADI-FAD 1957, del qual fou president de 1974 a 1984 Fou membre permanent del jurat dels premis FAD fins el 1986 Ha estat professor de disseny de l’escola Elisava 1961-1970 i de l' Escola Eina 1970-1975 Ha obtingut sis vegades el Premi Delta d’Or de l’ADI-FAD, la primera…

Estudià anatomia i pintura abans de dedicar-se plenament al dibuix i la historieta gràfica El 1936 fundà amb Jerry Igger un prestigiós estudi on treballaren dibuixants com ara Jack Kirby, Lou Fine, Bob Kane i Wallace Wood El 1940 creà el personatge The Spirit, protagonista d’una sèrie inspirada en la novella negra i el cinema que es publicà fins el 1952 que innovà el gènere entre altres novetats, el sistema de distribució en forma de llibrets de 16 pàgines fou el precedent dels llibres de còmics, i la publicació de A Contract with God 1978 donà lloc al neologisme “novella gràfica…

Des del final dels anys trenta s’establí a París, quan els nazis consideraren que el seu art era degenerat La seva obra té un destacat component eròtic i està marcada per l’estudi del cos femení abordat amb una sensualitat molt forta Al principi dels anys vint començà a construir nines articulades que fotografiava en postures eròtiques Des que assistí a la representació dels Contes de Hoffman , en els quals apareix la nina Coppelia, a partir del 1933 la seva obra se centrà gairebé exclusivament en l’univers de les nines i dels maniquins, que presentà en diverses posicions que…

Deixeble de l’Accademia de Florència 1846 Començà fent pintura d’història Participà en els moviments independentistes de 1848-49, on s’afeccionà a la temàtica militar La battaglia di Magenta 1861, Galleria d’Arte Moderna, Florència L’amistat amb el pintor i conspirador Nino Costa i amb el crític Diego Martelli contribuïren a formar la seva personalitat, basada en l’estudi de la realitat, originat en el nacionalisme naturalista de Mazzini i concretat després en l’escola dels macchiaioli florentins, dels quals fou un dels principals integrants L’evolució de la seva pintura el portà…

Format com a pintor a Barcelona, on el 1950 obrí un estudi taller, aviat es decantà cap al gravat, i es convertí en un dels representants més destacats d’aquesta tècnica a Catalunya L’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons, amb qui obrí l’Atelier de Recherches Plastiques et Téchniques Calcographiques, de marcat caràcter experimental Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili del 1966 al 1975, i a partir d’aquest any, en el seu propi taller Intervingué en l’estampació d’obres dels artistes…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i en diferents estudis de publicitat de Barcelona, Madrid i Alemanya Fortament influït pel grafisme suís en la seva primera època, derivà cap a una illustració surrealista i màgica propera al treball dels illustradors nord-americans Pel juny del 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club de Nova York A partir d’aleshores collaborà com a illustrador i paginador a revistes de renom internacional, com Elle , Lui  i d’altres de nord-americanes Especialista en la illustració de portades de llibres d’autors de terror i…

Estudià arquitectura i disseny a la Cranbook Educational Community de Michigan, a través de la qual conegué Eero Saarinen , que l’influí profundament, i a l’Architectural Association de Londres El 1940 es graduà pel Chicago Armour Institute actualment Illinois Institute of Technology sota la direcció de Mies van der Rohe , el qual, juntament amb altres representants del Bauhaus, marcà també la seva obra El 1941 començà a treballar com a interiorista i dissenyadora en un despatx d’arquitectes de Nova York, on conegué Hans Knoll, amb el qual s’associà el 1943 i el 1946 es casà i creà Knoll…