Resultats de la cerca

Vida i obra Llibreter de professió, dugué a terme una activitat literària i editorial extraordinària amb una gran visió comercial, estigué atent a les novetats literàries del seu temps, captà els gustos del públic lector i compilà i edità obres pròpies, i, sobretot, refoses d’altri, en publicacions impreses de petit format i preu assequible Ben relacionat amb les classes dirigents, especialment les eclesiàstiques, exercí de transmissor cultural des de les elits cap a les classes populars En l’àmbit de la poesia, des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics alguns de catalans i…

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni…

Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona A l’Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l’interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen, entre d’altres, En Jaumet de les xanques 1980, El petit Polzet 1981, Pau i Pepa fan vacances 1983,  Adéu, bon viatge 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985,  Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres…

Els formats de font són estàndards que permeten la generació de fonts vàlides per a tots els programes Els més utilitzats són TrueType els fitxers amb aquest format tenen l’extensió ttf i OpenType els fitxers amb aquest format tenen l’extensió otf

Fou inventada el 1886 per l’alemany Ottmar Mergenthaler En el moment de la seva aparició, suplia amb avantatge sis o set caixistes ràpids Consta d’un teclat de 90 tecles, que corresponen als 90 canals del magatzem, on hi ha alineades les matrius cada canal té 21 matrius En pitjar les tecles, s’alliberen successivament les matrius corresponents, les quals, un cop soltes, cauen al componedor La composició és dirigida contínuament per una sèrie de palanques que van coordinades Des del componedor les matrius van al primer elevador, que les recull i les posa davant el…

Els procediments anaglíptics consisteixen, en general, a embotir el paper mitjançant els tipus que actuen a la manera de punxons d’una matriu o a imprimir-lo amb tintes especials que donen el relleu desitjat

Començà la carrera de belles arts interessat inicialment en la pintura, estudis que abandonà Publicà els primers còmics en la revista musical Vibraciones , amb una clara influència de l’ underground nord-americà El maig del 1977 començà a collaborar a la revista setmanal El Jueves , i hi creà Martínez el Facha, personatge que satiritza l’extrema dreta espanyola La seva trajectòria comprèn, també, la collaboració en les publicacions Ajo Blanco , Por Favor ,  Mata Ratos , Rambla , El Víbora  i Makoki , entre d’altres També és autor entre d’altres, de les novelles…

A diferència de la composició tipogràfica tradicional, en què hom ajunta els tipus d’impremta d’un a un fins a confegir una línia de text, o de la composició en calent, com la linotípia, en què hom emmotlla amb metall fos una ratlla completa de text, en la fotocomposició, o composició en fred, hom impressiona un material fotosensible amb la imatge d’un dels signes del text —com succeïa en el procediment signe a signe propi de les primitives fotocomponedores— o de tot un fragment de text —tal com succeeix en les fotocomponedores modernes— a partir del qual hom realitza la corresponent forma d’…

La tinta grassa d’impremta travessa un clixé format per un paper ceba o teixit fibrós proveït d’una capa permeable de parafina o de nitrat de cellulosa per una de les cares en el qual, per mitjà d’un punxó, d’una màquina d’escriure sense cinta o de màquines electròniques, ha estat perforat el text o dibuix en la cara no permeable La reproducció és efectuada en passar el paper entre el cilindre tintador, portador del clixé, mogut a mà o per motor elèctric, i un corró de goma que el prem En els models més antics el clixé era muntat pla damunt un teixit esponjós, subjectat en un marc, el qual…