Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Francesc Infante

Francesc Infante
© F. Infante
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què és conegut l’il·lustrador Francesc Martínez i Infante.
Format a l’Escola Massana, on estudià cursos de disseny gràfic, s’ha especialitzat en la illustració i el còmic Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona i illustrador professional des de l’any 1982, collabora habitualment en diverses editorials, diaris i revistes Des del 2008 alterna la illustració amb tasques d’edició a l’Editorial Casals, on és director artístic i coordinador de les àrees de plàstica, dibuix tècnic i història de l’art Ha estat seleccionat per a participar en nombroses exposicions d’illustració a l’Estat espanyol, Mèxic, Venècia 1987 i Bratislava 1988…
Jacques Bellange
Disseny i arts gràfiques
  Pintura
Pintor i gravador francès.
S'establí a Nancy 1602-11 al servei del duc Carles de Lorena Emprà un cànon allargat i un dibuix preciosista i sensual, tant en quadres — Sant Francesc rebent els estigmes Musée Historique Lorrain, de Nancy— com en nombrosos dibuixos i gravats Musée du Louvre, collecció Albertina, etc
perspectiva central

Ombra pròpia i ombra llançada projectades pel Sol (S) (projecció de la llum solar). LH essent la línia de l’horitzó i S’ el punt de fuga, quan és situat davant l’espectador (a), darrere l’espectador (b) i al costat de l’espectador (c)
© fototeca.cat
Art
  Disseny i arts gràfiques
  Matemàtiques
 
						Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció 
						 o pol 
						. 
Variants d’aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la llum el centre d’aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una distància finita dels cossos que illumina, i en aquest cas els raigs són divergents  llum artificial , o infinita, i aleshores els raigs són parallels  llum solar  Ombres pròpies i ombres llançades projectades pel focus F projecció de llum artificial, F’ essent els punts de fuga © fototecacat
gravat
La Torre de Londres en un gravat del segle passat de Thomas Hosmer
© Corel Professional Photos
Art
  Disseny i arts gràfiques
Imatge obtinguda per estampació de la planxa o matriu gravada amb aquest efecte.
Pren també el nom de prova i d’ estampa  Hom distingeix diversos tipus de gravats, segons els diferents tipus de planxa la qual rep el mateix nom amb què han estat impresos Així, hom en diu gravat original si és el mateix artista qui ha concebut l’obra i ha gravat la planxa, gravat d’interpretació si el gravador ha pres per model una obra pintada o dibuixada per un altre artista, gravat de reproducció si la planxa ha estat gravada per procés fotomecànic fotogravat i no pas per la mà de l’artista, gravat en relleu si el gravat de la planxa ha estat fet rebaixant la part corresponent als blancs…
Jan Miense Molenaer
Disseny i arts gràfiques
  Pintura
Pintor i gravador holandès.
Deixeble de F Hals El seu estil, preciosista al començament, esdevingué solt per la influència de Rembrandt en la seva estada a Amsterdam 1636-48 Obres La dama del clavecí Rijksmuseum, Amsterdam i Els sentits, sèrie de cinc pintures del 1637 Mauritshuis, la Haia
minúscula
Escriptura i paleografia
  Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets, com el grec i el llatí, que s’utilitzen normalment per a escriure el cos d’un text seguit.
Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del segle III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou imitada i fixada…
Eudald Puig i Soldevila
Disseny i arts gràfiques
  Edició
Llibreter i editor.
S'establí a Barcelona, on obrí un establiment tipogràfic 1861 que reuní al seu voltant els literats més notables de l’època Milà, Rubió i Ors, Mañé i Flaquer, Piferrer, etc , amb els quals fundà el 1849 la revista El Locomotor , transformada més tard en El |ncora  Fou un dels primers editors d’obres de teatre en català, que assoliren una gran difusió F Soler, Briz, etc  Des del 1879 milità en el partit conservador i fou en diverses ocasions regidor de Barcelona
Shigeru Miyamoto
Electrònica i informàtica
  Disseny i arts gràfiques
Productor i dissenyador de videojocs japonès.
Graduat en disseny industrial, l’any 1976 s’incorporà a la multinacional de videojocs Nintendo, dins de la qual esdevingué un dels principals creadors de videojocs i consoles, entre els quals Super Mario , Donkey Kong , The Legend of Zelda , Star Fox , F-Zero i Pikmin , molt influïts pel manga  Un dels màxims executius de la companyia, el 1998 fou el primer membre a ingressar al Hall of Fame de la Academy of Interactive Arts and Sciencies EUA Ha rebut també la el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès 2006, el premi honorífic de l’Acadèmia Britànica de les…
Lluís Bracons i Sunyer
Disseny i arts gràfiques
Gravador i lacador.
Les primeres obres que hom li coneix són exlibris A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior de Bells Oficis Foren deixebles i continuadors seus Pere Brugués, Ramon Sarsanedas, Valeri Corberó, així com la seva muller, Enriqueta Pascual i Benigani L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi Moltes de les seves obres capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc foren realitzades sobre dissenys de F Galí A…
Mariano de Cabrerizo y Bascuas
Disseny i arts gràfiques
  Literatura
  Edició
  Historiografia
Llibreter, editor, impressor, escriptor i polític.
Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo delas provincias…
, ,