Resultats de la cerca

Filla d’un fabricant del ram de l’adoberia, estudià disseny tèxtil a Barcelona Casada amb l’empresari tèxtil Esteve Aguilera, amb el qual collaborà, després de la seva mort 1984 es féu càrrec del negoci familiar, el nom de la marca comercial del qual canvià d’Esteve Aguilera a Sita Murt Transformà i convertí l’empresa en una de les firmes de moda catalanes amb més presència internacional gràcies a un estil propi i identificable, i aconseguí un ràpid creixement, bé que el 2014 superà un concurs de creditors a través d’una important reestructuració Aquest any, la seva empresa tenia uns 2000…

Dels seus obradors d’Igualada eixiren nombroses publicacions, entre les quals diverses obres de bibliòfil, un volum d’homenatge a Junceda, i la major part d’edicions del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada

Fou membre del Centre d’Aquarellistes de Barcelona La seva especialitat fou el paisatge i els aspectes portuaris Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona com les del 1885 i del 1891 Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou 1896 i collaborà a “La Revista Blanca”

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics,…

Biografia  Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…

Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier

Fill d’uns petits comerciants de Capellades i havent demostrat aptituds per al dibuix, anà a Barcelona, on amplià la primera formació i, més tard, fou becat per anar a Roma Premiat després en un concurs de París, tornà a Catalunya i decorà la barberia Cebedo, de Capellades, i el cafè Lion d’Or, de Barcelona A partir del 1883, feu diversos retrats, paisatges locals i dibuixos al natural Guanyà oposicions de professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Figueres, però poc després passà a Cuba A l’Havana, el seu compatrici Joan Artigas i Cardús el presentà a les seves amistats, entre les…

Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la…

Vida Aprengué a dibuixar a l’Acadèmia Baixas de Barcelona 1909-10 Publicà sobretot dibuixos humorístics a Charlot , Virolet , La Mainada , Plançons , En Patufet , L’Esquitx ,  Calendari En Patufet , Pelele , Lecturas , Algo , etc També fou l’humorista que feu més collaboracions al TBO  1922-73 Hom l’ha comparat amb Junceda pel seu estil Fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari Entre el 1925 i el 1926, i amb la collaboració del pintor i dibuixant Ramon Miret i Baldé, que després residí als EUA, aconseguí les primeres imatges animades amb un fenaquistoscopi…