Resultats de la cerca

Fill de Josep Espasa i Anguera Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es feu càrrec de l’editorial Josep Espasa i Fills hi impulsà la publicació d’obres de medicina i contribuí a la creació de l’ Enciclopedia Espasa El papa Pius IX el feu cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne

Arribà a coronel per mèrits de guerra Fou comissionat pel ministeri de la guerra per a fer un mapa militar d’Europa Fou geògraf de la direcció de correus 1853-68 i director general de correus 1875, càrrec que declinà Fou comissari reial a l’exposició de Filadèlfia Presidí l’Ateneu Barcelonès 1875 Introductor del fotogravat a l’Estat espanyol, reproduí, per mitjà d’aquest procediment, la primera edició del Quixot 1873 Intervingué en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí

Després de treballar amb Gutenberg i Johann Fust a Magúncia, s’associà amb el darrer, es casà amb la seva filla i, a la seva mort, es féu càrrec de la impremta Contribuí al perfeccionament de les tècniques d’impressió inventà la interlínia i les notes marginals i fou el primer a imprimir en color els títols i les majúscules inicials de cada capítol Imprimí el Saltiri de Magúncia 1457, primer llibre amb peu d’impremta complet, i la Bíblia llatina 1462 de 48 línies

És autor de nombrosos opuscles de divulgació d’història, etnografia i art de Mallorca i d’articles publicats en la premsa mallorquina El 1949 es feu càrrec de la impremta Mossèn Alcover Com a editor cal destacar la seva collecció de fullets Panorama Balear , les reproduccions de premsa L’Ignorància , La Roqueta i d’obres d’història de Mallorca del segle XIX Cronicon Mayoricense de Campaner i llibres de folklore, cuina i història mallorquina Llibre de cuina mallorquina 1973, Nuestras costumbres Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera y Cabrera 1980, Baleares y sus pintores 1836-…

Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al departament de finances de la Generalitat 1936-38 i, acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d’Auxili dels Republicans Espanyols De retorn a Catalunya 1942, amb el seu cunyat J Vicens i Vives creà i dirigí l’ Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país Home de confiança de J Tarradellas, aquest el nomenà 1976 representant seu a l’interior i, el 1977, conseller de governació, càrrec que dimití l’any següent per…

El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues…

Féu els seus estudis a l’Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils del CADCI Fou soci de l’Ateneu Barcelonès i collaborador de L’Opinió Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fou empresonant pels fets del 6 d’octubre del 1934 Ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i fou secretari general de la Delegació del Govern d’Euskadi a Catalunya i comissari de la Generalitat per l’assistència als refugiats de guerra Procedent de França, arribà exiliat a Mèxic el 1940 En aquest país obrí la Joyería Altaba a…

Després d’haver treballat a diverses impremtes, editorials i revistes de tipografia, exercí fins a la jubilació el càrrec d’assessor tipogràfic de la Monotype Co des del 1922, de la Cambridge University Press des del 1925 i del Times londinenc Profundament racionalista, concebé la tipografia com un art vicariant al servei de la civilització, el paper de la qual es reduïa a donar una forma gràficament racional al text, dins el marc flexible de la tradició D’acord amb això, desenvolupà un vast programa de treball a la Monotype Co, i entre el 1922 i el 1938 promogué la creació d’una…