Resultats de la cerca

Serveix per a amidar material tipogràfic, per a convertir les mesures del sistema mètric decimal al sistema tipogràfic, i a la inversa Normalment conté també les mesures dels caràcters més corrents 8, 9, 10, 11, 13, etc

Escriví sainets de la vida popular parisenca — Scènes populaires 1830, Scènes de la ville et de la campagne 1841, Mémoires de Joseph Prudhomme 1855—, molts personatges dels quals foren més tard la base de diverses peces de teatre — Grandeur et décadence de MJoseph Prudhomme 1853, paròdia del burgès mitjà francès— Dibuixà caricatures de tipus corrents parisencs

El 1509 constituí una societat a València amb l’impressor Cristòfor Cofman i amb Llorenç Ganoto per publicar el Cancionero general 1511 compilat per ell El recull, constituït predominantment per texts en llengua castellana, revela un dels primers corrents de castellanització de la societat valenciana de l’època Dedicà l’edició al comte d’Oliva Serafí de Centelles

L’aparició de la columna en còdexs antics cal considerar-la com una reminiscència de l’estil d’escriptura dels rotlles de papir Molt més corrents són les 2 columnes, que apareixen ja en l’antic i esdevenen nombroses sobretot a partir dels segles XII i XIII Es perpetuen en els primers incunables, i finalment tenen un ús corrent només en diccionaris i enciclopèdies

Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic

Contribuí a la valoració de l’art de les civilitzacions no occidentals i dels períodes arcaics i a la seva assimilació pels corrents avantguardistes de la primera meitat de segle Fou el fundador dels Cahiers d’Art 1926-60, publicació impulsora de l’avantguardisme que l’any 1937 edità una monografia dedicada a l’art català Autor d’estudis sobre l’art antic dels pobles mediterranis i de Mesopotàmia, excellí en monografies sobre artistes contemporanis, entre els quals sobresurten les de Picasso, del qual és el catalogador més exhaustiu, Matisse, Braque i Léger

Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i…

Professor de dibuix, el 1914 s’installà a Barcelona i es dedicà al periodisme Collaborà en La Publicidad , La Publicitat , El Be Negre , D’Ací i d’Allà , El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses , La Nova Revista i L’Estevet Exiliat el 1939, fou empresonat pels nazis Posteriorment collaborà en Vida Nova , de Montpeller La seva obra es fonamenta en un humor intelligent i subtil que, amb recursos com l’estirabot i l’absurd, s’apropa als corrents d’avantguarda i a l’humorisme del Grup de Sabadell Alguns dels seus contes foren recollits en un volum el 1924 Suborn , Juli Verne ,…

Es formà amb el seu pare, notable gravador litògraf, i a Llotja Director artístic de l’editorial Seix i Barral, des del 1929 s’especialitzà en el disseny de cartells per a un gran nombre d’entitats, tant públiques com privades El 1947 fundà Filograf RGM , Institut d’Art Gràfic, i el 1954 l’editorial PEN Treballà, fonamentalment, en el camp de l’imprès de qualitat i les seves creacions, a mig camí entre l’imprès romàntic i la nova tipografia, el feren un pont entre la tradició tipogràfica noucentista i els nous corrents racionalistes Dissenyà diferents alfabets, entre ells el…

Féu l’aprenentatge a l’obrador de Marià Alegret, de Figueres, i passà el 1891 a la impremta barcelonina de Josep Cunill El 1898 anà a París a perfeccionar l’ofici a les cases Creté de L’Arbre, Levallois-Perret i Paul Dupont Tornà a Barcelona el 1901 i treballà de nou amb Cunill, el qual més tard fou el seu sogre Mort aquest, s’installà pel seu compte inicià així la seva carrera d’impressor i creador artístic Estampà el volum corresponent a les comunicacions del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i altres treballs importants La seva empenta el portà a patrocinar el setmanari…