Resultats de la cerca

Nascut en una família de fortes conviccions esquerranes, després de servir a l’exèrcit just acabada la Segona Guerra Mundial, es graduà en magisteri i art a la Temple University de Filadèlfia i estudià també pintura en una escola d’art de Brooklyn Inicialment dedicat a la pintura, no fou fins al principi dels anys seixanta que començà a collaborar com a caricaturista en diverses publicacions Esquire , New York Review of Books , Time , The New York Times , The Washington Post , Rolling Stone , etc Les seves caricatures al límit de la deformitat de polítics i celebritats, sovint virulentament…

Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna i Carles Pellicer, sobresortí com a paisatgista El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme En l’àmbit esportiu destaca la collecció de trenta-cinc obres pictòriques dedicades als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Homenatge a la Barcelona Olímpica   Colleccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà a Mollet del Vallès el Museu Abelló , amb les obres donades per l’artista a l’ajuntament el 1996, i es creà la Fundació Municipal Joan Abelló Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’…

Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués Després de la guerra civil de 1936-39 s’establí a Terrassa, on amb la seva dona, l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré Terrassa, Vallès Occidental, 27 de desembre de 1912 - París, 11 de febrer de 1998, aconseguí anomenada en l’ambient artístic de la ciutat Feu la primera exposició individual a Barcelona 1943, presentat per Adrià Gual Exiliat el 1948, el 1952 s’establí a París, on exposà individualment 1960, 1961, 1963 També exhibí la seva obra a Barcelona 1964, 1972 i 1976, en diversos indrets de França, a Londres 1971 i als…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…

Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona part dels…

Fill d’un metge, a disset anys anà a Madrid i treballà en feines diverses En esclatar la Guerra Civil Espanyola s’allistà a l’exèrcit franquista i entrà a Barcelona amb la Legió Installat en aquesta ciutat, es casà amb Maria Teresa Bosch i Carbonell, que tingué una gran influència en la seva trajectòria empresarial, iniciada com a impulsor d’acadèmies per a preparar oposicions Posteriorment es dedicà a la compravenda de llibres i el 1944 adquirí l’editorial Tartessos, embrió d’ Editorial Planeta Fundada el 1949, a l’inici publicà preferentment obres d’autors espanyols, i rebé un gran impuls…

Diplomada en disseny gràfic 1975 i llicenciada en ciències de l’educació 1986, es doctorà en aquesta especialitat el 2001 amb la tesi Els suports narratius dins la literatura infantil Anteriorment, publicà en el camp de la pedagogia Primeres literatures 1998 Professora titular i secretària del departament d’educació visual i plàstica de formació del professorat a la Universitat de Barcelona i professora de disseny a l’escola Elisava, ha format part del jurat de diversos premis de literatura infantil i juvenil Ciutat d’Olot 1988-89, Edebé 1994, 1995, 1996, l’Aurora Díaz-Plaja de l’AELC 2001-…

Conreador d’una pintura de colors vius delimitats per un dibuix de traç gruixut i línies sinuoses, la seva obra és clarament influïda pel Jugendstil austríac, especialment G Klimt, i per P Klee, i ha gaudit d’una considerable difusió gràcies a la seva qualitat decorativa A banda, s’interessà també per l’arquitectura des d’una perspectiva ecologista, participant en diversos projectes, el més conegut dels quals és la casa Hundertwasser, a Viena 1985 Constància d’aquesta preocupació per l’entorn humà, des de la qual qüestionà l’estil de vida de les societats modernes, són també un…

Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb collaboracions en publicacions com Tele-expres , El Viejo Topo , Camp de l’Arpa , Fotogramas o  Totem , en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz  i l’anomenada cultura de masses cinema, novella negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres,  Los cómics Un arte del siglo XX 1978, Del gato Félix al gato Fritz 1979, La novela negra 1980, Y nos fuimos a hacer viñetas 1981, Luces y…

Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , La Rambla  i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de…