Resultats de la cerca

Collaborà primer en publicacions com Florita , Nicolás , Can-can i DDT , i també a Tretzevents Marxà a París, on treballà també per a Pardon , Stern o Playboy De retorn a Barcelona, collaborà en El Papus , que posteriorment dirigí Fou fundador i collaborador habitual d’ El Jueves , que dirigí El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la Universidad de Alcalá de Henares

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’agençament 1976…

Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino , Die Kunst , Marketing ,…

Cap al 1926 exercí de secretari-administrador del Foment de les Arts Decoratives, i dirigí Arts i Bells Oficis 1927-31, de la mateixa entitat

Fundà la llibreria i editorial “L’Arxiu” i dirigí la publicació del “Calendari Català” 1898-1905 Colleccionà materials de literatura popular, especialment goigs, i publicà Rondalles catalanes 1895-1909 i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII 1925

Dirigí La Veu d’Urgell de Mollerussa i Lo Pregoner 1921 de Bellpuig Urgell Publicà els drames El captaire 1921 i Regeneració 1932, la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes 1928 Usà el pseudònim Tomàs Roure

Vida i obra Destacà especialment com a ninotaire i dibuixant El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on collaborà durant més de cinquanta anys Com a dibuixant professional començà el 1924 a La Gralla  de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a L’Esquella de la Torratxa Durant els anys trenta, dirigí la revista d’humor L’Esquellot  de Granollers També collaborà a  En Patufet , Virolet , Sigronet , TBO , El Papitu , Tururut ,  Diari de Granollers , I nquietud , L’…

Es féu conèixer com a dibuixant a Fulls d’Art 1905 Estrafet físicament, formà part de la bohèmia negra modernista de Barcelona Per tal de sobreviure falsificava teles i retaules antics Sembla que escriví algunes peces dramàtiques, i dirigí la revista La Sardana 1908

Cronista oficial d’Olot, el 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí muntà l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i collaborà en la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià

Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art