Resultats de la cerca

format cinematogràfic Essent els fulls de paper de mides variable, hom no pot donar les mides precises dels diferents formats, encara que oscillen dins uns límits admesos com a típics 30 cm i més per al foli, 25 cm per al quart, 20 cm per al vuitè, 15 cm per al dotzè, etc

Els plecs poden ésser de 4, 8, 16, 24, 32 i 36 pàgines, i els formats que donen són anomenats, respectivament, foli, quart, vuitè, dotzè, setzè i divuitè

Es formà a Sant Carles En sobresurten les còpies de la Puríssima i l' Ecce Homo de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxònia, així com una popular litografia de Sant Josep amb el nen Jesús

Fundador de l’escola Katsukawa En la seva època fou considerat inigualable, perquè les seves obres mostraven una gran tècnica, amb una extraordinària seguretat de línies i un gran sentit artístic, expressat amb una gran subtilesa del tractat dels personatges, sobretot actors i figures femenines La sèrie Dotze mesos al Museu d’Art d’Atami és considerada la seva obra millor

Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466 en alguns colofons es titula mestre en arts El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d’Aquino, acabat d’imprimir el dia 18 d’agost de 1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València Pel març del 1478, juntament amb Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer Prosseguí treballant a València fins el 1493 Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de València 1482, el…

Començà fundant la revista Bandera  1930, a Collblanc Després dirigí El Diari Mercantil  1932-33 i Avui - Diari de Catalunya  1933 El 1934 inicià Quaderns Literaris  i una altra acurada sèrie, “La Rosa dels Vents”, durant la guerra, que havia estat abans una revista de poca durada 1936 El 1938 edità el quinzenari Avui , dels Serveis de Cultura al Front Empresonat el 1939, fou alliberat per l’aval d’escriptors falangistes que ell havia defensat públicament en temps de guerra El 1940 fundà l’empresa Josep Janés, Editor , fonamentalment en castellà, que es convertí en una de les editorials més…

Diplomada en disseny gràfic 1975 i llicenciada en ciències de l’educació 1986, es doctorà en aquesta especialitat el 2001 amb la tesi Els suports narratius dins la literatura infantil Anteriorment, publicà en el camp de la pedagogia Primeres literatures 1998 Professora titular i secretària del departament d’educació visual i plàstica de formació del professorat a la Universitat de Barcelona i professora de disseny a l’escola Elisava, ha format part del jurat de diversos premis de literatura infantil i juvenil Ciutat d’Olot 1988-89, Edebé 1994, 1995, 1996, l’Aurora Díaz-Plaja de l’AELC 2001-…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…